27 de maig de 1930. Emil Walter Burkhardt cau lesionat en el partit de desempat, disputat a Saragossa, davant de l’Athletic Club, corresponent a les semifinals del campionat de Copa. El FC Barcelona cau derrotat per 4 gols a zero. Però el pitjor arriba després de les exploracions. Genoll i menisc afectats. La lesió és molt greu. Des de la seva arribada al Club, a finals de juny de 1924, s’ha convertit en peça indispensable de la defensa blaugrana. 19 d’abril de 1931. Juga un amistós davant del Badalona. El seu genoll no aguanta. 14 de maig. El FCB li dispensa un homenatge en un amistós davant del Sevilla. El jugador tan sols pot fer el servei d’honor. Juliol de 1931. Emil Walter abandona la pràctica del futbol després d’haver disputat 247 partits amb el FC Barcelona i d’haver aconseguit 6 Campionats de Catalunya, 3 campionats de Copa (entre ells el de la famosa final de Santander) i la 1ª edició del campionat de Lliga (1928-29).

II GM. Emil Walter és reclutat per les tropes alemanyes com a sergent. El 1940, forma part de l’exèrcit que ocupa França i el seu destacament arriba fins als Pirineus. Desplaçant-se en motocicleta arriba fins a Barcelona per saludar als amics, entre ells en Josep Picart Codony, exatleta del FC Barcelona i durant deu anys (1917-27) empleat del club i del manteniment dels terrenys de joc, encarregat, en aquell moment, de l’Estadi de Montjuïc. A la seva tornada a França l’espera un important arrest. Després de la guerra, tres anys de reclusió en un camp de presoners. Després van venir temps de penúries per a ell i la seva família. El Barça, assabentat de la seva precària situació, el va ajudar a finals de 1947, com també ho va fer la Federació Catalana de Futbol.

15 de març de 1950. Emil Walter trepitja de nou Barcelona. Han transcorregut deu anys des del darrer cop i gairebé vint des que es va retirar del futbol. 26 de març. El FC Barcelona i el RCD Espanyol s’enfronten en partit amistós aprofitant l’aturada pel partit de la selecció. Emil Walter fa el servei d’honor. 16 d’abril. Abans del partit entre el FC Barcelona i el Celta de Vigo, se celebra un partit de velles glòries del FC Barcelona contra una selecció de veterans en homenatge a Emil Walter amb la finalitat de recaptar fons. Llorens, Zabalo, Mas, Piera, Sastre, Alcántara, Samitier, Arnau, Parera, Ramón, Escolà,.. La comissió organitzadora la formen Arnau, Piera i Paulino Alcántara. Complia el somni expressat al diari «La Rambla» el desembre de 1931, en un català perfecte:

“Que si hi penso, em preguntes? Ho somnio! Jo he estat set anys jugador del primer equip del Barcelona, i crec que hi ha jugadors que han estimat el club tant com jo, més, impossible. Jo, estranger, alemany, m’he sentit «barcelonista» apassionat, fanàtic m’atreviria a dir. I educat en una bona escala d’esportivitat -que vol dir comprensió i respecte per l’adversari-,… Es per tot això, amic, que jo somnio a veure un dia ple a vessar el camp de Les Corts per a donar l’adéu definitiu a aquest públic català, que tant m’ha volgut i que ha contribuït a fer-me estimar aquesta terra vostra, en la qual mai no m’he trobat estrany, mai no m’he sentit estranger”.

1 de març de 1952. Mor Emil Walter a Stuttgart. 2 de març. El FCB llueix braçalets negres en el seu partit davant del Real Madrid en senyal de dol per la mort del jugador. El partit, disputat a Les Corts, acaba amb victòria blaugrana per 4 a 2.

El 1921 havia estat enviat per l’empresa de ferreteria en la qual treballava a la seva ciutat natal alemanya, a Madrid per impulsar una sucursal a Espanya. El negoci no fructifica i un client seu l’anima a traslladar-se a Figueres per treballar al seu magatzem. La misèria que en aquells temps existia a Alemanya generava emigrants i Walter n’era un. L’empresa és «Costa Ferran» de ferreteria, també coneguda com El Siglo Figuerense, situada al carrer de Caamaño, just al costat de la casa familiar de Salvador Dalí. A l’abril de 1922 ja forma part de l’equip de la Unió Esportiva Figueres, creat el 1919 a partir de la fusió de l’Sport Club Català (secció del Casino Menestral) i de la Joventud Sportiva i Artística (secció del casino Sport Figuerenc). El futbol no era nou per a ell, ja que l’havia practicat a Alemanya. Acaba de complir els 22 anys i coincideix a l’equip amb un mig centre que encara no ha complert els 16 i juga tots els partits amb el primer equip encara sense tenir el cos massa desenvolupat. En «Met».

«Met» Miravitlles estudiava a l’institut juntament amb un altre jove, dos anys més gran que ell, el veí de la ferreteria, Salvador Dalí, amb qui Miravitlles compartia estudis des de 1915 als Maristes. Tot i que jugava de porter en els partits que organitzaven a l’institut, preferia passar el temps entre llapis i pintures. El 1918 tots dos són detinguts per cremar la bandera espanyola que onejava a l’institut. El republicanisme, el socialisme i el sindicalisme formen part del seu dia a dia. Passen una nit al calabós i les seves respectives famílies han de pagar una multa de 500 pessetes imposada al jutjat. El 1920, juntament amb Martí Vilanova, funden el grup «Renovació Social», que s’adhereix a la III Internacional. El Govern Civil de Girona denega la legalització del nou partit. El setembre del 22, després d’haver finalitzat el batxillerat, Dalí marxa a Madrid per començar els seus estudis artístics. Ha realitzat dos retrats de «Met» com a jugador de la UE Figueres. Miravitlles es trasllada sol a Barcelona per començar els estudis universitaris d’enginyeria. El seu món polític es dirigeix cap al nacionalisme radical. Continua jugant amb la UE Figueres, que paga el bitllet de tren d’anada i tornada cada cap de setmana. Jugarà encara tres temporades amb els empordanesos.

Mentrestant, a Barcelona, juga el campionat universitari els dijous al Camp de Les Corts, on coneix Josep Picart, originari de Sant Feliu de Pallerols (Girona) i que al seu domicili tenia una mena de pensió on allotjava alguns futbolistes gironins que jugaven en equips de Barcelona. A finals de la temporada 23-24, Gamper proposa a Miravitlles jugar al FC Barcelona, tot i que primer haurà de passar pel juvenil per guanyar força física. Entrena cada dia a les 7 del matí a Les Corts. El club li paga el taxi des de la pensió on viu (carrer del Carme) fins al camp i el posterior retorn fins a la plaça d’Universitat per anar a estudiar. El Club, després de l’entrenament, li dona l’esmorzar. Truita i got de llet.

Molts dijous, Miravitlles va a dinar a casa de Picart. Li comenta la gran qualitat que té un alemany que juga al Figueres. També ho parla amb Hans Gamper, que sovint va a veure els partits dels dijous. Picart i Gamper s’acosten a Figueres per veure aquell jugador del qual es diu que «quan xuta, tremola l’aire». En un partit va llançar una falta des de prop de la seva àrea, amb tanta potència que la pilota es va introduir a la porteria contrària. La tramuntana segur que hi va tenir alguna cosa a veure. Miravitlles no els pot acompanyar en trobar-se als calabossos de la Prefectura de Policia de Via Laietana per la distribució d’un manifest al teatre Eldorado, escrit per Francesc Macià, exiliat a França, sobre la detenció de Manuel Carrasco i Formiguera a causa de la publicació d’unes caricatures de la dictadura de Primo de Rivera. Ha estat detingut el 7 de maig. 14 de juny. Un diari de Figueres anuncia la seva posada en llibertat sota fiança a l’espera de judici. L’endemà disputa un partit amb la UE Figueres. Aquell mateix maig, Salvador Dalí també era empresonat i posat en llibertat l’11 de juny. El 27 de juny de 1924, Emil Walter debutava amb el FC Barcelona.

Abril 1925. Jaume Miravitlles coneix a Federico García Lorca i sopen junts amb Salvador Dalí a l’Antic Canari de la Garriga. Signen en el llibre de visites del restaurant. Jaume Miravitlles ho fa amb un «ex i futur presidiari», Salvador Dalí amb un «presidiari» i Garcia Lorca amb un «presidiario en potencia. Visca Catalunya Lliure!». El maig de 1925, Jaume Miravitlles participa en el complot del Garraf del grup Bandera Negra subministrant l’explosiu per atemptar contra Alfons XIII, mentre espera el judici davant d’un tribunal militar pels fets de 1924. Primers de juny. Sentència. Sis mesos de presó. Fuig a França. El futbol s’ha acabat per a Jaume Miravitlles. La política és ja la seva passió. En arribar a Perpinyà, després d’haver travessat els Pirineus per la vall de Núria, envia un telegrama a Barcelona. «Capità Civil. Jutjat de Drassanes. Barcelona, Catalunya. Arribat sense novetat a Perpinyà. Records afectuosos a la família. Seu. Atent. Jaume Miravitlles». 14 de juny. Partit d’homenatge a Les Corts a l’Orfeó Català. El públic assistent xiula la Marxa Reial, himne d’Espanya. El FC Barcelona és clausurat.

13 de març de 1930. Assemblea extraordinària del FC Barcelona. En el torn de preguntes, un soci presenta una queixa per la no adhesió del Club a la demanda popular de revisió del complot del Garraf i per l’ampliació de l’amnistia, després de la fi de la dictadura, als presos i exiliats polítics i socials. 2 d’abril. Alfons XIII signa un decret d’indult als presos del complot del Garraf. 3 d’abril. El FC Barcelona envia un telegrama d’agraïment al president del Consell de Ministres per la concessió de l’indult i se sol·licita l’ampliació de l’amnistia a tots els delictes d’ordre públic i social. 14 d’abril. El rei signa el decret d’amnistia. Jaume Miravitlles continua a França, ja que l’amnistia no afectava els no sentenciats per trobar-se en rebel·lia. 4 de novembre. Tot i que la situació és confusa, torna i és detingut a Portbou i reclòs a la presó de Figueres. 18 de febrer de 1931. És traslladat a la presó Model de Barcelona.

6 de març. El Consell de Ministres aprova finalment l’indult després d’una gran pressió popular. 14 de març. Surt de la presó Model en llibertat. El general Despujol, capità general, ha retardat una setmana la seva posada en llibertat. 14 d’abril. A les 13:30 h, Francesc Macià proclama, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, la República Catalana com a Estat integrant de la Confederació Ibèrica. No serà fins a última hora de la tarda que es proclami oficialment la II República a Madrid. Cinc dies després, Emil Walter jugarà el seu últim partit de futbol. Però ell encara ho desconeix.

15 de juny de 1936. Jaume Miravitlles és nomenat secretari general de l’Olimpíada Popular que se celebrarà a Barcelona entre el 19 i el 26 de juliol com a protesta pels Jocs Olímpics de Berlín que se celebraran sota el règim nazi d’Adolf Hitler. La sublevació militar iniciada a Espanya n’impedirà la celebració. 3 d’octubre. Jaume Miravitlles és nomenat Comissariat de Propaganda del Govern Català amb abast internacional, organisme que dirigirà fins a finalitzar la guerra civil. 5 de febrer de 1939. Després d’haver coordinat el pas per la frontera de Lluís Companys, govern català, autoritats de la República i part del govern basc amb el lehendakari Aguirre, travessen la frontera amb França. No podrà tornar a Barcelona fins al novembre de 1963.