Benvolgut amic.

Ja tenim aquí el Nadal. Han passat ja tres-cents seixanta-cinc dies des que et vaig enviar alguna cosa semblant a aquesta. Què de pressa passa el temps i que ens costa d’observar-lo i gaudir-lo!

Tenim ja un any més al cos. I al cervell, aquesta part que ens porta malauradament records molt de cops no volguts. Però el cor encara ens batega, amb força, esperant que cada seixanta segons impulsi una nova glopada de sang.

Hem deixat enrere un any dur, un més d’ençà el que varen batejar com a crisi econòmica i que es va convertir en sistèmica en algun bateig. I en portem ja tants que aviat oblidarem quan va començar, i el perquè i com va originar-se. I en aquests anys els rics s’han fet més rics a costa dels que produïm, sigui el que sigui. La gent com tu i com jo hem anat a pitjor, espremuts per taxes e impostos per a rescatar als qui van perdre, amb prou feines, la xavalla que duien a la butxaca, que ja saps que ells sempre han tingut la cartera ben botonada a la jaqueta.

Un any més on s’han rigut de nosaltres, en altre temps pallassos per a la Cort, i ara tot just, mims sense paraules per al poder. Sens enriuen constantment polítics i jutges, banquers i empresaris del Ibex35. Ens han retallat tant, i per tot arreu, que vivim ja en l’anorèxia, a punt d’entrar, si no ho hem fet ja, com societat a la UVI. No cal que et faci esment de totes les ganivetades que ens han donat. Les coneixes tan bé com jo i tres- cents seixanta-cinc dies els hi ha donat per a molt. La llista seria massa llarga. T’avorriria i aconseguiria que acabessis de mala llet i possiblement et recordaries, i amb raó, de part de la meva família per a fer-te memòria.

Però seguim tenint aire per a respirar, encara que a molts pugui semblar l’últim alè. I hem de, entre tots, aconseguir que sigui net, lliure de partícules d’els esputs vessats per aquella gent. I això encara ho tenim a les nostres mans. Per llunyà i impossible que ens sembli, sempre podrem trobar una illa on el nostre cos pugui refer-se de les ferides, sabent però que l’important haurà estat el viatge. I en això ens hi hem de posar tots. I en tots els àmbits. Donar pas a l’esperit, a la Cultura en majúscules, a les emocions i als desitjos, a les esperances, il.lusions i projectes per a poder fer realitat els somnis. Trobar, per fi, encara que molts anys després d’haver-ho traït entre molts, la platja que hi havia sota les llambordes i que encara és allà, esperant que li treiem les pedres del damunt.

Sigues feliç, que ens queden quatre dies mal comptats en aquesta vida. I enlloc de mirar els arbres del bosc o les roques en el mar, busca la línea de l’horitzó, allà on no arribaràs mai i demana l’impossible a crits. Tan sols així podràs apropar-t’hi i fer que sigui una realitat.

Que tinguis Bones Festes, vigila de no afartar-te de torrons i beu tot el que puguis però amb seny. Que el temps no està per a perdre’l amb ressaques amb la feina que hi ha per fer, no fos cas que en arribat el moment no recordéssim que i qui ens ha dut fins aquí. Que en el nou any puguem cridar ben fort, bon vent i barca nova, a molts.

I a tu, que m’has acompanyat en aquest temps, una abraçada forta, amb el desig que es compleixin tots els teus somnis.

Josep Bobé