El casquet dels campions

La tradició d’honorar els guanyadors amb una gorra brodada a mà era dels millors regals que es podien fer a un futbolista a principis del segle XX

Article publicat al Diari Ara el 15/07/17

 

Qui hagi vist fotografies antigues de Hans Gamper potser es deu haver adonat que, de vegades, surt amb un casquet al cap. També qui hagi visitat museus de futbol a Anglaterra, Escòcia o Irlanda en deu haver vist. Parlem d’un tipus de casquet determinat, no com les gorres que duien molts jugadors per protegir-se el cap de les costures de les pilotes i que clubs com el Madrid van introduir en la vestimenta esportiva. Són casquets o gorres que tan sols apareixen en fotografies de l’equip o de determinats jugadors. El cas és que el 2 de novembre de 1898, quan Gamper abandonava Zuric per establir-se a Barcelona, ja en tenia dos.

Tal com recull el setmanari Schweizer Sportblatt del dia abans del seu comiat, Gamper havia jugat un total de 55 partits en quatre equips diferents del seu país natal: l’Excelsior de Zuric, on va començar i del qual va ser capità i encarregat de material (35 partits jugats), el FC Basel (2), el FC Wintherthur (1) i el FC Züric (17). D’aquest últim equip, format per exmembres de l’Excelsior, del FC Viktoria i del FC Turicum, Gamper en va ser un dels membres fundadors, i va ser designat capità però mai president, tal com s’ha dit alguna vegada. L’agost del 1898 va ser nomenat membre honorari del club, i aleshores Gamper ja tenia dos casquets: un de l’Excelsior, que li van donar el 1895, i l’altre del Zuric.

Al setmanari Los Deportes del 22 de novembre de 1903, amb motiu de l’anunci de la retirada de Gamper com a jugador, s’hi pot llegir: “ Éstos y otros éxitos le dieron fama, siendo luego nombrado capitán del F.C. Excelsior de Zurich, el cual bajo la dirección de nuestro amigo llegó a envidiables alturas ganando casi todos los partidos en que tomaba parte; valiéndole tales victorias que el Comité del club le honrara ofreciéndole un casquete de campeón”.

Una tradició del segle XIX

Però, d’on ve la tradició dels casquets? El 30 de novembre de 1872 es jugava el que seria el primer partit de la història entre seleccions: Escòcia-Anglaterra. A partir d’aquell dia es convertiria en tradició a les illes Britàniques regalar a cada jugador que disputés un partit internacional un casquet, normalment fet de vellut i molts cops adornats amb una borla. Una tradició que, per cert, avui en dia encara es manté. La idea dels casquets va passar a Suïssa, però com que no es disputaven partits internacionals van introduir-los com a distintiu honorífic.

Paul Haas, tercer president del Barça (1902-1903), i suís com Hans Gamper, introdueix per primer cop el costum dels casquets al club, al mateix temps que els carnets d’honor. La directiva distribueix quatre casquets d’honor. Els reben Hans Gamper, George Meyer, Emil Rudolf Gass i Arthur Witty, tres suïssos i un anglès. Aquest casquet que el club regala a Gamper seria l’últim que va rebre com a futbolista. Un casquet de vellut negre que durant molts anys va tenir penjat al seu despatx privat i que va tornar a posar-se el 25 de febrer de 1923 quan el club li va retre homenatge. Era el casquet reservat per als grans esdeveniments. “Diez años se habrá estado colgado y ayer, día de máxima solemnidad, volvió a modelarse sobre la recia cabeza de su propietario, mientras éste lanzaba el ‘tickoff’ de apertura. Durante otros diez años volverá el casquete de campeón a adornar la pared del despacho de Gamper. ¿Qué cambios hallará cuando pasado este tiempo salga nuevamente al aire, cubriendo, apenas, la cabeza de Gamper?” [ La Jornada Deportiva, 26-2-1923]. Malauradament, la pregunta del periodista no va poder tenir resposta, ja que Gamper va morir el 1929.

Però el cert és que durant anys el Barça va repartir casquets de campió entre els seus jugadors. Els que han aparegut a la col·lecció de Peris de Vargas es remunten als anys 1910, 1912 i 1913. El primer va ser entregat als jugadors en un banquet celebrat al Restaurant La Terrasse, on van assistir entre 130 i 140 comensals. Després dels discursos del president del club, Otto Gmelin, i de Narciso Masferrer, va arribar el torn de Gamper, que quan va acabar va fer entrega dels casquets als jugadors. “[…] Feu present a tots onze, d’artístiques i riques gorres de campió, de vellut blau, galonejades d’or, ab les inicials del Club y la data y titol del Campionat… A seguit, el capità del equip senyor Wallace, digué lo fondament que agraia l’obsequi en nom de tots els companys, y quant agraía lo que era la major gloria que podia tenir un futbolista, que era un casquet d’honor” [ La Veu de Catalunya, 16-7-1910].

Gamper va entregar els casquets l’1 de novembre del 1913 aprofitant el partit que contra el Madrid CF, que va acabar 7 a 0 a favor dels blaugranes. Durant el descans es van entregar les medalles als guanyadors del Campionat d’Espanya organitzat per la Federación Española de Clubs de Futbol i a la vegada Gamper va regalar els casquets de campió a cadascú. Renyé, A. Massana, Irizar, Bori, Castejón, Alcántara, Peris, Berrondo, Apolinario, Tarré, Castells, Forns, Oller i Berdié van ser-ne els afortunats receptors.

Josep Samitier, un dels membres del que hauria de ser l’Olimp blaugrana -havia jugat 454 partits i havia marcat 326 gols-, anys després de la seva retirada recordava com el 1920, just un any després del seu debut, i després d’haver guanyat la Copa d’Espanya va rebre de mans de Gamper, en un banquet celebrat al Restaurant del Parque i davant de més de 500 comensals, el tradicional casquet de campions. “Aquell va ser el millor regal que vaig tenir al llarg de la meva carrera futbolística”, va dir.