La primera samarreta ratllada del FC Barcelona

El 16 de gener del 1910, contra el FC Central, el Barça va deixar de vestir amb només dues franges

Article publicat al Diari ara el 13/07/17

 

En la segona reunió fundacional del FC Barcelona, celebrada el dimecres 13 de desembre del 1899 al Gimnàs Solé, i segons publicava el setmanari Los Deportes el diumenge següent, 17 de desembre del 1899, es va acordar “ que los colores que usará esta sociedad serán el azul y encarnado a rayas perpendiculares y en el pecho el escudo de Barcelona ”. Dos dies abans, a La Vanguardia i a La Publicidad s’havia esmentat exactament el mateix, tret que els colors que figuraven en la crònica de la reunió eren el negre i el vermell, una confusió segurament deguda als colors que havia triat la Sociedad Los Deportes el dia 19 de novembre anterior.

Aquesta societat, presidida per Duran i Ventosa, de la qual formaven part alguns dels fundadors del Barça i que volia reunir membres importants de tots els centres esportius de la ciutat amb un màxim de cinquanta socis, tenia la seu al mateix Gimnàs Solé, i per tant és fàcil que induís a l’error. En el fons era part de la mateixa gent, reunida en el mateix lloc i formant noves entitats esportives.

Des d’aquell dia, el Futbol Club Barcelona va jugar quasi tots els seus partits lluint una camisa de franel·la, perquè era un esport que es jugava a l’hivern. Així, es va decidir dividir-la en dues parts i dos colors. Un de blau, l’esquerre, i l’altre de grana, el dret, mantenint el color les mànigues respectives de cada costat. D’aquesta manera la camisa quedava partida pel mig amb els dos colors. Es diu, i així figura en algun llibre de la història del club, que Walter Wild, suís com Hans Gamper i primer president de l’entitat, va presentar-se en un partit amb les mànigues i el coll de la camisa amb els colors creuats respecte als que lluïa al pit. És a dir, màniga i coll blau al costat vermell i vermells al costat blau. Pel que es veu, va agradar per la seva vistositat, i així el FC Barcelona va lluir aquesta camisa durant molts anys juntament amb uns pantalons de color blanc.

La història ens explica que no va ser fins a finals de l’any 1909, concretament el 31 d’octubre, que, en un partit que el FC Barcelona va disputar a Marsella contra l’Stade Helvétique Marseille, van veure que els seus rivals portaven unes samarretes de punt, molt més lleugeres i a la vegada molt menys caloroses. I que, en lloc de portar els dos colors del club, el blau i el groc, partint en dues meitats la samarreta de l’equip, els colors anaven col·locats en nombroses ratlles verticals.

La història ens diu que aquella vestimenta va agradar i que van encarregar a José Quirante, capità i a la vegada secretari del club, que mirés de trobar samarretes semblants amb els colors blau i grana. Va trobar-les en un viatge que va fer a Tolosa de Llenguadoc: en un magatzem va veure unes samarretes de ratlles amb els colors corresponents que pertanyien a un club existent en aquell moment a Tolosa. Un cop comprades, el FC Barcelona va lluir-les per primer cop en el partit jugat contra l’Stade Toulousain el 30 d’octubre del 1910. En aquell partit el FC Barcelona va jugar amb Solà, Bru, Amechazurra, Arrillaga, Peris, A. Comamala, Rodríguez, C. Comamala, Patullo, P. Wallace i C. Wallace. El resultat final va ser de 8-1 favorable als blaugrane. I fins aquí la història explicada.

Però la història explicada té, com moltes de les dels inicis del club, més un relat novel·lesc en forma de llegenda que no pas un caràcter real i històrics, i per tant conté algunes errades. En primer lloc, els colors de l’Stade Helvétique Marseille, club integrat per suïssos i anglesos que vivien a Marsella, eren el groc i el negre. I el 31 d’octubre del 1909 no va ser el primer cop que el FC Barcelona s’hi va enfrontar i que per tant va veure per primer cop les samarretes de ratlles verticals.

El 3 de gener d’aquell any, l’Stade Helvétique Marseille havia vingut a Barcelona per jugar un partit amistós gràcies a les relacions que Hans Gamper tenia amb els suïssos d’aquell equip, El partit va tenir un resultat final de 0-3 favorable als de la Provença i es va jugar al camp del carrer de Muntaner. Els marsellesos ja van jugar amb samarretes ratllades, com demostren les fotografies existents. I no, les primeres samarretes de ratlles que els jugadors del FC Barcelona van dur no es van estrenar en el partit contra l’Stade Toulousain del 30 d’octubre del 1910, un any després d’haver anat a Marsella i vint-i-dos mesos després que l’equip francès lluïs a Barcelona les seves samarretes ratllades.

Estrena contra el FC Central

Ara, i gràcies a l’arxiu dels hereus de Peris de Vargas, podem dir que el primer cop que el FC Barcelona va vestir una samarreta llistada amb els colors blau i grana va ser el 16 de gener del 1910 al camp del carrer Indústria, l’ Escopidora, inaugurat encara no feia un any, en un partit que l’equip va jugar contra el FC Central. El matx va acabar amb un resultat de 12 gols a 0 favorable al conjunt blaugrana. Aquell dia, el FC Barcelona va alinear el següent equip (en l’ordre que surten a la fotografia): Paco Bru, Joan Macià, Manuel Amechazurra, Enrique Peris, Romà Solà, Joan Grau, Romà Forns, Joan Llonch, Carles Comamala, Percival Wallace i Arseni Comamala. El FC Central, que aquell any va jugar el Campionat de Catalunya, tan sols es va enfrontar al FC Barcelona en quatre ocasions -dos el 1909 i dos més el 1910- abans de desaparèixer ràpidament del futbol barceloní.

A la fotografia consten el partit i el resultat final i es dona la data, però amb l’any malament. Suposem que és una errada habitual en els primers dies d’un nou any. D’on van treure les samarretes encara no podem assegurar-ho. ¿Van ser fabricades a Barcelona o certament es van comprar a França? El que és segur és que van estrenar aquest nou uniforme el 16 de gener del 1910, tal com recollia el diari La Vanguardia en un breu publicat dos dies després. “ Barcelona-Central. Venció fácilmente el primero por 12 goals a 0. En este partido inauguró el Barcelona su nuevo uniforme de camiseta en vez de la camisa que hasta el presente había lucido ”. O Mundo Deportivo el dia 20 del mateix mes: “Superioridad evidente del Barcelona, que luciendo sus nuevos uniformes, quiso hacer día de provecho ”.

Canvis recents

Amb el temps, la samarreta va anar modificant-se amb més o menys ratlles verticals i, per tant, donant-hi més o menys amplada. L’únic moment en què les franges van desaparèixer va ser la temporada 1999-2000, en què, per celebrar el centenari del club, es va recuperar la primera camisa que s’havia utilitzat, amb els dos colors partint la samarreta pel mig, tot i que el coll i les mànigues lluïen un color blau més fosc. Era un model semblant al que es va fer servir les temporades 2006-2007 i 2008-2009.

Després, de la innovació no gaire reeixida de la temporada 2011-2012, amb moltíssimes més ratlles que canviaven de mida i color a mesura que avançaven verticalment, es va arribar a la degradació dels colors partint d’una sola franja vermella central de la temporada 2012-2013, per arribar després a la desvirtualització absoluta de la samarreta inicial, segons el que van establir els fundadors: les franges horitzontals de la temporada 2015-2016.