Els onze apòstols de Gamper

Article publicat en dues parts, al diari “L’Esportiu”, els dies  9 i 10 de Novembre del 2016

Joan Gamper és el referent entre els dotze assistents a la reunió fundacional del Barça el 1899. Més desconeguda és la història de cada un dels que el van acompanyar a l’hora d’impulsar la creació del club

collageEl 1924, un dels pioners del periodisme esportiu del país, Daniel Carbó –també conegut amb el sobrenom de Corredisses– va batejar amb el nom de dotze apòstols els dotze fundadors del Foot-Ball Club Barcelona. El més conegut és, sens dubte, Joan Gamper, el promotor de la creació del Barça, feta efectiva el 29 de novembre de 1899 a les instal·lacions del Gimnàs Solé, i figura determinant durant les seves primeres dècades d’història. Molt més desconeguda, però, és la història personal dels onze companys de Gamper a l’hora de fundar el club blaugrana. Aquest reportatge –dividit en dues parts– repassa la seva vida. A continuació, els cinc primers:

Pere Cabot i Roldós

Originari de Cabrils, concretament de Can Cabot, una casa que encara avui dia es conserva. Va néixer el 1877, fill de Francesch Cabot i Josepha Roldós i Barnet. El seu pare va ser capità de la marina i la família tenia una naviliera a la ciutat de Barcelona. Va contraure matrimoni amb Montserrat Batlle i Aragall i va tenir un únic fill, Jaume. Poc temps després del seu naixement, Pere Cabot va morir, el 28 d’agost de 1907, als 31 anys. Com a curiositat de com era la informació en aquell temps, cal dir que La Vanguardia va publicar una nota amb la seva defunció el dia 5 de setembre indicant que la mort s’havia produït el dia 3 d’aquell mes. El Mundo Deportivo també va fer una nota el mateix dia 5 de setembre indicant que la seva mort havia estat causa d’una traïdora malaltia, fent referència al tifus.

Va jugar amb el FC Barcelona un total de 27 partits, en els quals va marcar un sol gol. Entre 1901 i 1903 va ser directiu del club i el 1902 va formar part del comitè nomenat per Eugeni Bargés i Prat per regir el Concurso Pergamino, que s’havia creat per als clubs fundats la temporada 1901/1902 i que es va celebrar per les festes de la Mercè de 1902.

Pere Cabot és bàsic per als barcelonistes. Va ser ell qui, el 1902, va inscriure el club en el registre d’associacions tot acompanyant la inscripció amb els primers estatuts del FCB: “Pedro Cabot Roldos, vecino de esta ciudad, con domicilio en la calle Aribau, 5, bajos (Gracia), como organizador de la sociedad Foot-Ball Club Barcelona, tiene el honor de acompañar a V.E. por duplicado los estatutos porque se regirá dicha Sociedad a los fines de que se digne devolverle un ejemplar con la nota de presentación suscrita por V.E. según está prevenido por la vigente ley de asociaciones. Barcelona, 18 de noviembre de 1902.”

Lluís de Ossó i Serra

Nascut el 1877, tenia 22 anys quan es va fundar el Barça. Era fill de Jaume de Ossó Cervelló i de Teresa Serra Sandiumenge, originaris tots dos de Vinebre (Tarragona). Tenia tres germans: Flora, Elvira i Santiago. Va morir el dia 1 de febrer de 1931, solter i sense descendència.

Membre del Club de Regates, li agradava també el ciclisme i la caça. En aquells anys vivia al carrer del Duc de la Victòria i tenia una empresa d’arts gràfiques. Durant molt temps va escriure les cròniques dels partits i les notícies del Barça a Los Deportes, sota el pseudònim d’Un delantero. En el primer número de l’any 1900 es preguntava en un dels seus articles com s’havia d’anomenar el futbol, ja que ell l’anomenava “juego de pelota” tot i que no li agradava gens. Com que ningú va ser capaç de respondre-li va seguir parlant de “foot-ball”.

Amb el Barça va jugar un total de 70 partits entre 1899 i 1905, entre els quals el primer i va marcar un total de 63 gols. Va ser el primer secretari de l’entitat i va formar part de la directiva entre 1903 i 1905. Es diu que durant els primers anys del club va escriure una mena de diari en què es ressenyaven les qüestions més importants que van succeir, tal com explica Maluquer en el llibre Historia del Club de Fútbol Barcelona, de 1949. No se sap què ha passat amb aquests llibres, encara que segurament devien desaparèixer en l’incendi que hi va haver, molts anys després, a la impremta familiar.

De bon començament va estar interessat a fer que el Barça fos un equip purament de catalans i espanyols, fet que el va portar a discrepar sovint amb Gamper. Finalment, va aconseguir que el club jugués sense cap estranger a finals del 1900, precisament contra la Sociedad Española, embrió del que seria després l’Espanyol.

Com a curiositat, el seu oncle patern, Enric de Ossó i Cervelló, va fundar el 23 de juny de 1876 a Tarragona la “Companyia de Santa Teresa de Jesús”, societat dedicada a l’ensenyament. L’oncle de Lluís de Ossó havia fet amistat amb Antoni Gaudí a Reus. L’arquitecte, sabent les intencions del religiós de construir una escola a Barcelona, es comenta que li va dir: «si vostè té una pesseta i uns terrenys, vagi a resar uns quants parenostres que jo li faré el col·legi». D’aquí va néixer una de les joies arquitectòniques de Gaudí a la ciutat, el “Col·legi de les Teresianes”.

Otto Maier Zeuner

Va néixer a Heidenheim (Baviera), al sud d’Alemanya. Va arriba a Barcelona el 1888 per treballar a l’empresa Hartmann, amb seu central a la seva ciutat natal i dedicada al material sanitari, principalment apòsits. Es va casar amb Isabel Müller i va tenir tres fills: Isabel –Beli per a la família i coneguts–, Enrique –Bubi– i Rosario. Va morir a Barcelona als 88 anys, el 6 d’octubre de 1965.

Cal dir que hi ha qui creu que una de les possibilitats que el FC Barcelona vesteixi de blau i grana és per ser els colors del lloc de naixement d’Otto Maier.

Va viure a Barcelona en una casa a Pedralbes i més tard es va traslladar a un pis a la cantonada del carrer Ganduxer amb General Mitre. Va adquirir la nacionalitat espanyola durant la I Guerra Mundial. El 1921 va fundar l’empresa Industrias Sanitarias SA, amb un capital social de 4 milions de pessetes figurant, també, com a fundador i accionista el seu amic i advocat Enrique Ducay Aguilera (un altre dels fundadors). L’empresa, considerada modèlica pel règim franquista, va rebre diversos guardons a l’Estat. Als Estats Units, però, la companyia va ser investigada per l’Omgus (Office of Military Government) just després de finalitzar la II Guerra Mundial, per si havia format part de l’entramat de Siemens i el seu holding com a suport necessari pel règim nazi en finançament i ocultació de divises. La investigació es va considerar classificada i no es va desclassificar fins al 1977.

Otto Maier era el més corpulent de tots els que jugaven i practicava també el golf i el tennis. Amb el FC Barcelona va jugar un total de 18 partits i va marcar 7 gols. El seu darrer partit va ser el 9 de març de 1902. Va formar part de la directiva del club entre 1900 i 1904. A finals de l’any 1900, en una reunió de la junta, se li va donar un vot de gràcies per haver regalat al club una farmaciola completa que es va instal·lar al camp de l’hotel Casanovas.

El seu fill Enrique, nascut el 1910, va arribar a ser campió de Wimbledon el 1932 en dobles mixtos formant parella amb Elisabeth Ryan, i el 1935 va guanyar l’Open USA en la mateixa modalitat, aquest cop acompanyat de Sarah Palfrey Fabyan. Va ser campió d’Espanya de 1929 a 1935 sense interrupció. Durant la dècada dels trenta, Bubi va ser considerat un dels millors tennistes del món.

Enrique Ducay Aguilera

Un gran desconegut. Se sap que era advocat, que es va casar amb Rosario López Calzado y Graiño, que no va tenir descendència i que va morir el 16 de febrer de 1947. Íntim amic d’Otto Maier ja des de molt jove, sempre va ser el seu advocat alhora que va tenir diversos càrrecs en les empreses de l’alemany.

Des del començament de la Guerra Civil es posa, com també el seu amic Otto, al costat del bàndol dels revoltats. El 24 d’abril de 1938, el diari ABC de Sevilla publica la donació que fan tots dos per poder construir una enorme creu al lloc on “cayó muerto por España” el general Mola. Les dues germanes d’Enrique Ducay, Pilar i Rosa, van contraure matrimoni amb els germans Juan i Carlos Ferrater Tell. Juan Ferrater Tell era coronel d’artilleria a Barcelona el 29 de juny de 1939, data de reobertura del camp de les Corts després de la Guerra Civil, i va arribar a ser governador militar de la Corunya.

Mai va jugar cap partit amb el Barça i va destacar per la seva afició al tir al colomí. Com a curiositat, va fer de linier en el partit jugat a les Corts el 25 de febrer de 1923 en homenatge a Gamper. A la banda de l’altre costat, com no podia ser d’altra manera, hi havia el seu amic Otto Maier.

Carles Pujol Alfert

Fill de Jaime Pujol i Ferrarons i d’Antònia Alfert, tenia nou germans, ell era el quart i vivien a Sant Gervasi de Cassoles. Va estar casat amb Maria Sampere. La seva família tenia una de les fàbriques de joguines, marcs, motllures, miralls, quincalla i peces de fusta més importants del país: Jaime Pujol e Hijo.

Fins poc abans de la fundació del club havia estat a Madrid com a representant de l’empresa familiar. Poc més se sap d’ell, tret que formava part de la Sociedad Los Deportes amb el càrrec de secretari. No va jugar mai cap partit amb el FC Barcelona. Era habitual veure’l fer de jutge en tot tipus de proves, tant de curses a peu com de ciclisme.

Al desembre de 1897 el seu nom apareix a la premsa per haver fet uns llapis en forma de cigar havà d’una imitació excel·lent com a guarniment per a taules de despatx.

Walter Gustav Wild

Nascut a Hottingen (Zuric) el 13 d’octubre del 1872 va ser el primer president del Football Club Barcelona per ser el de més edat –27 anys– en el moment de la formació del club. Arribat a Barcelona l’any 1898, va ser monitor de gimnàstica de la Societat Suïssa de Barcelona, soci de la Federación Gimnàstica Española i de la Unión Velocipédica Española, a banda de pertànyer a la junta directiva de la Sociedad Los Deportes. A Barcelona també se’l va conèixer com a Gualterio o Gualteri i es va creure durant molts anys que era anglès, tot i que en diversos articles i cròniques del 1900 i en un escrit de Gamper del 1903 s’anomena clarament la seva nacionalitat suïssa. El 19 de novembre del 1899 a Los Deportes sortia la següent notícia: “Nuestros amigos Sres. Wild y Gamper llevan muy adelantados sus trabajos de organización de una Sociedad de Foot-ball.” Era membre, com Gamper, de l’església evangèlica.

Va ostentar el càrrec de president fins al 25 d’abril del 1901, quan hi va renunciar per haver de marxar de Barcelona. Es va encarregar, juntament amb Gamper i Lluís d’Ossó, de redactar els estatuts del club. Igualment va ser ell qui va defensar el club en el contenciós amb El Català l’any 1900 a través de diversos articles a La Vanguardia i a Los Deportes arran del partit disputat i en què el Barça va patir la seva primera expulsió de la història en el jugador Stanley Harris.

Va jugar un total d’11 partits, sent l’últim el 14 d’abril del 1901. No va marcar cap gol i era un dels dos jugadors que formava a la defensa. Es va establir durant uns anys a l’Amèrica del Sud i posteriorment a Anglaterra. Al desembre del 1924 va remetre un telegrama al club adherint-se a la festa que es va fer i que va ser llegit en el sopar que es va dur a terme el dia 7 de desembre. Segons La Veu de Catalunya, la lectura va ser rebuda amb una gran ovació. Igualment se’l va localitzar per a la celebració del cinquantenari, a la qual va ser expressament convidat pel president Agustí Montal i Galobart. La seva assistència va ser rebuda amb grans honors, i va sortir al mig del camp de les Corts amb un abric en què lluïa el primer escut del FootBall Club Barcelona. Igualment va ser convidat a presidir la junta directiva celebrada en aquelles dates. Va morir l’any 1953 a Alton, Hampshire (Anglaterra).

Josep Llobet i Llobet

Ben poc se sap de Josep Llobet tret que va néixer el 1875 i que va morir el 1937. Era fill de Josep Llobet i Vilaclara i de Madrona Llobet i Mateu, que van tenir dotze fills i que tenien la residència al Palau Llobet del carrer de Montcada. De família monàrquica, ell era republicà. Casat als 40 anys amb Juanita Gaitx que en tenia 19, van tenir nou fills: Josep Maria, Joana, Concepció, Juli, Núria, Miquel, Maria Rosa, Jordi i Lluís. Va tenir la residència familiar al carrer Sant Pere més Baix. Representant farmacèutic de professió, va morir l’any 1937 d’un atac de cor.

Juntament amb en Lluís d’Ossó –un altre dels fundadors– pertanyia al Club de Regates i formava part de la tripulació d’una embarcació anomenada Colon, amb què competia tot sovint. Practicant i tirador d’esgrima, va participar en diversos concursos.

Va jugar un total de 54 partits amb el Barça, entre els quals el primer, en què va marcar un total de 5 gols. El seu darrer partit el va jugar el 26 de setembre del 1906. Entre el 1901 i el 1907, va ser directiu del club amb els càrrecs de tresorer i vocal i va ser escollit en la junta del 6 d’octubre del 1905 vicepresident, càrrec que va ostentar fins a la junta del 1907.

Com a curiositat, un nebot nét seu va arribar a ser alcalde de Lloret de Mar, vila on Joan Gamper acostumava a estiuejar, precisament a casa d’un altre Josep Llobet que va contraure matrimoni –en segones núpcies– amb una neboda de Gamper.

Otto Antoine Künzli

Un altre dels desconeguts. Va néixer el 23 de gener del 1878 i era de nacionalitat suïssa, com així ho indica la seva inscripció del Consolat Suís de Barcelona amb data del 1899. D’ell tan sols se sap que ja jugava juntament amb Gamper i Wild partits de futbol improvisats a Sant Gervasi de Cassoles, als voltants de l’aleshores carrer d’Espanya, avui dia carrer de Lincoln.

Künzli va jugar un sol partit amb el club, el primer contra el Team Anglès.

John Parsons Alexander

Els pares dels germans Parsons es van instal·lar a Barcelona el 1870. Va néixer a Barcelona el 14 d’abril del 1875 i va estar casat amb Josephine Alexander Easton. Va morir també a la mateixa Barcelona, a l’hospital de les Colònies Estrangeres, el 18 de novembre del 1960. Gran aficionat a la filatèlia –va rebre diversos premis i distincions–, va fundar una fàbrica de tints i tintoreria amb el nom de Hijo de Juan Parsons i Cia i residia al número 105 del passeig de Gràcia.

Va jugar amb el FC Barcelona un total de 41 partits fins al 1904, en els quals va marcar un total de quinze gols. Va ser vicepresident del club entre els anys 1899 i 1901. Va ser, juntament amb el seu germà, un dels autèntics pioners del futbol a la ciutat de Barcelona, ja que ja havien jugat un partit el 2 de febrer del 1895 com a integrant de la Sociedad de Foot-Ball de Barcelona, i en els dos primers partits que va enfrontar equips de diverses poblacions, els jugats contra l’Asociación de Foot-Ball de Torelló, el 24 de març i el 14 d’abril de 1895. L’any 1912, va formar part juntament amb Joan Gamper, Udo Steimberg i Arthur Witty del Comité Athlétic del Football Club Barcelona com a jutge àrbitre i sota la presidència de Joaquín Peris de Vargas.

En el primer partit disputat el 8 de desembre del 1899, els dos germans Parsons van prendre part amb l’equip rival, el de la Colònia Anglesa, o com s’anomenava en els mitjans, el Team Anglès.

Afeccionat al tennis, va ser vicepresident del “”Barcelona Lawn Tennis Club”

William Parsons Alexander

Poques coses sabem de William Parsons tret que va néixer, com el seu germà, a Barcelona, el 1877. Va ser nomenat subcapità de l’equip en la reunió del dia 13 de desembre del 1899 en què es van fusionar el Team Anglès amb el recentment creat Foot Ball Club Barcelona, però el febrer av ser substituït en el càrrec per Ernest Witty pel fet d’haver de marxar de Barcelona rumb a Manila per motius familiars.

William Parsons és, juntament amb el seu germà, un dels 20 socis fundadors del “Barcelona Lawn Tennis Club” (avui en dia “Reial Club de Tenis Barcelona”).

No va jugar mai cap partit amb el Foot Ball Club Barcelona.

Bartomeu Terrades i Brutau

Nascut el 1874 i fill de Bartomeu Terrades Mont i d’Àngela Brutau Manent, tenia tres germanes: Àgueda, Maria Rosa i Josepa. Ben aviat es va integrar a l’empresa tèxtil cotonera familiar per part de mare a Sabadell, la Sucesor de Buenaventura Brutau. L’empresa havia tingut fàbriques a Montcada i a Sant Jaume de Llierca i la seu al carrer d’Aragó de Barcelona. A més del món tèxtil, va ser pioner en la construcció de màquines de corrent altern, amb la constitució el 1911 de La Electricidad S.A. a Sabadell. L’any anterior havia constituït també l’Electra Brutau, també a Sabadell, amb un capital social de 3 milions de pessetes de l’època, juntament amb els seus dos oncles.

De molt jove el van enviar a estudiar a França (Mulhouse, Roubaix i Lille) i a Suïssa (Winterthur). A França, va començar a jugar a futbol i tenia un excel·lent nivell de francès, anglès i alemany. Es va casar amb Pilar Soler Julià, germana de doctor Joan Soler Julià, que, al cap dels anys, va arribar a ser vicepresident del club en la directiva de Josep Suñol i president de la junta gestora nomenada just després d’acabar la Guerra Civil. Terrades va tenir deu fills.

Amb el FC Barcelona va disputar el primer partit de la història del club, en va acumular un total de 31 i va marcar un únic gol contra el Gimnàstic de Tarragona el 1901. Va penjar les botes el 1903. Va formar part de la primera directiva del club com a tresorer.

El 25 d’abril del 1901 Bartomeu Terrades va accedir al càrrec de president en substitució de Walter Wild, i va ser, per tant, el segon president de l’entitat i el primer català que ho era. Va estar a la presidència fins al 5 de setembre del 1902. Amb posterioritat, va ser vocal de les directives fins al 1904 i vicepresident entre el 1904 i 1905.

Íntim amic de Gamper i dels Witty al llarg de la seva vida, es va anar allunyant de l’equip a partir del 1905, i el 1912 va deixar també d’interessar-se pel futbol. La professionalització dels jugadors, igual que passava a Gamper, no era del seu gust i considerava que s’anava perdent l’esperit amb què es va fundar el club.

La seva principal aportació en aquells temps a la presidència del club es va concretar amb l’aportació de 1.400 pessetes de l’any 1901, equivalents a 700 quotes mensuals de soci que es van fer servir per llogar i condicionar el que seria el camp d’Horta quan el club va haver de deixar els terrenys que ocupava just davant de l’hotel Casanovas. Igualment, durant el seu mandat es van crear, oficialment, el segon i el tercer equip del FC Barcelona a causa del considerable augment de socis jugadors i de la insistència de Lluís d’Ossó per oficialitzar-los. Durant la seva presidència, el Barça va guanyar el seu primer trofeu, la copa Macaya, i va ser l’impulsor de la primera Associació de Clubs.

En Terrades va deixar un impressionant llegat a la ciutat de Barcelona. A la mort del seu pare, i en uns terrenys que aquest havia comprat, va encarregar a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch la construcció d’un habitatge per a les seves tres germanes, totes solteres. El resultat va ser la Casa Terrades o de les Punxes. Construïda entre el 1903 i el 1905, és un edifici amb aspecte de castell medieval, amb elements que recorden l’arquitectura gòtica europea. A la banda de Rosselló, hi ha un element decoratiu en forma de plafó amb la llegenda de Sant Jordi i el drac amb la inscripció “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”. El polític Alejandro Lerroux va arribar a dir, en veure la placa: “Este edificio es un crimen contra la nación española”. El cert és que el plafó va sobreviure al franquisme i a la dictadura davant mateix d’una comissaria de policia i del domicili de l’exalcalde de Barcelona José Maria de Porcioles.