Esport per Nadal (3): El segon i tercer partit de la història del Barça

Article publicat a “El Món” el 26-12-2016

 

El 1899 ja es jugava per Nadal. El F.C. Barcelona, acabat de néixer, jugava el seu segon i tercer partit de la història els dies 24 i 26 de desembre. El rival del primer partit, el també acabat de fundar -i gran rival durant anys- Football Club Català, nascut oficialment el dia 17 de desembre d’aquell any i presidit per Jaume Vila, el mateix que va negar a Gamper i Wild formar part del que seria el seu equip mesos abans per ser de religió evangèlica.

El partit es va jugar, tal com estava previst, el diumenge 24 a les tres de la tarda al ja exVelòdrom de la Bonanova convertit en el camp preferit per jugar a foot-ball. El resultat final va ser de 3 gols a 1 favorable al Foot-ball Club Barcelona. Els gols del Barcelona els van marcar Gamper, per partida doble, i Ernest Witty. Hi havia força gent per veure l’espectacle. El cert és que la diferència entre els dos equips va ser força gran, encara que s’ha d’aplaudir l’esforç que van fer els jugadors del Català, ja que jugar contra Gamper és feia molt difícil. Les combinacions entre els jugadors i les filigranes que va realitzar durant tot el partit van fer que es jugués quasi sempre dins el camp que defensava el Català. Els equips van sortir al camp amb aquests onze jugadors disposats pel partit que va arbitrar el senyor Leack ajudat pel senyor Fermín Lomba:

Foot-ball Club Català: Paniagua, Ortiz, Mir, J.M. Busquets, González, García, R. Busquets, Valdés, Artús, L. Valls i F. Valls.

Foot-Ball Club Barcelona: Henry W. Brown, John Parsons, Walter Wild, Juan Urruela, Bartomeu Terrades, Lluís d’Ossó, Francisco Cruzate, Ernest Witty, Hans Gamper, Arthur Witty i Josep Llobet.

Una de les coses més curioses va ser l’assistència de fotògrafs que volien immortalitzar l’acte i una colla de gent a cavall que s’aturava per presenciar el partit, atrets pels crits i aplaudiments del públic.

El segon partit, el jugat el dia de Sant Esteve, fou una repetició al disputat el dia 8 de Desembre contra el “Team Anglès”. Com a curiositat, es disputaria amb membres del Català per poder ser prou jugadors, ja que a banda de jugar-se el dia de Sant Esteve, els jugadors anglesos del Barcelona van voler alinear-se amb l’equip anglès tal com havien fet en el primer partit. Així doncs, tornaven a anar cap al Velòdrom de la Bonanova. De nou a les tres de la tarda. Si dos dies abans hi havia gent, aquell encontre va despertar una gran expectació, fins al punt que es digué que fou el millor partit mai vist a Barcelona.

El resultat va ser de 2 a 1 favorable als del Barcelona, amb els dos gols marcats per Gamper. El cert és que tant el Foot-ball Club Barcelona com el Català van escollir els millors jugadors disponibles per jugar l’enfrontament, de la mateixa manera que l’equip anglès va ser qui va dur el pes del partit, amb combinacions més elaborades i intentant jugar sempre a camp de l’adversari. Les curses de Gamper van ser impossibles d’aturar pels defensors anglesos. Es dóna la circumstància que la primera part, de trenta-cinc minuts, la va arbitrar el senyor Leack, i, la segona, el periodista de La Vanguardia, Albert Serra. Les alineacions que van presentar els dos equips van ser:

Foot-ball Club Barcelona – Football Club Català: Carlos Soley, Manuel Mir, Fermín Lomba, Miguel Valdés, Manuel Planells, Isidre Artús, Hans Gamper, Walter Wild, Juan Urruela, Lluís d’Ossó i Josép Llobet.

Team Anglès: A. Witty, E. Witty, H. Brown, F. Morrison, J. Parsons, Fitzmaurice, F. Ball, J. Ball, J.A. Ball, W. Parsons, J.F. Bastow.

Pel dia 31 de desembre es va acordar la celebració d’un nou partit, aprofitant els dies de festa, però degut a què la colònia suïssa de la ciutat -i en especial el Club Helvetia- celebrava festes, es va decidir ajornar-lo fins al dia 6 de gener.

Eren temps en què als diaris sorgien dubtes com aquest en referència al futbol: «También nos han escrito algunos suscritores y amigos condoliéndose –¿a nosotros con ésas?– de que denomináramos foot-ball al juego del balón. En todos los idiomas que atinamos a comprender, se ha denominado este deporte inglés como se llama en Inglaterra. ¿Existe algún nombre equivalente en castellano o en catalán? Estimaríamos mucho la respuesta, y si nos satisfacía, no titubearíamos en adoptarla.»

Com que no hi va haver respostes que agradessin van seguir anomenant-lo “Football”.