Distingit consoci Sr. Josep Maria Bartomeu i Floreta

Soci num. 16.836

 Acabo d’escoltar la seva roda de premsa acompanyat dels altres consocis els senyors Javier Faus Santasusana i Manel Arroyo Pérez i la sensació que m’ha quedat, dispensi que li digui, és que difícilment trobarem un president a la historia del Futbol Club Barcelona que en tant poc temps hagi estat capaç de retreure res a un consoci com vostè i com jo. Vaja per dir-li en llenguatge col·loquial ningú ha gosat a tant en tant poc temps.

En primer lloc dir-li que el mínim que s’hauria de tenir és certa consideració amb un soci que porta força més temps a l’entitat que molts dels que formen la Junta Directiva que té l’honor, no oblidi aquesta paraula doncs ser president d’un Club com el Barça hauria de ser un honor, de presidir.

La seva resposta de que si el sr. Cases no hagués posat denuncia res hauria passat, el club no hagués tingut que pagar els tretze milions que ha dipositat aquest matí i no  tindria problemes penals es com a mínim preocupant quan just abans ha dit que potser, d’aquí un temps, Hisenda revisant papers hagués pogut si demanar-ho.

 Li podria dir que si vostès haguéssin complagut al sr. Cases quan els hi va demanar explicacions sobre els ja famosos quaranta milions li haguéssin donat alguna resposta sobre el que els sol·licitava no hauríem arribat aquí.

 De la mateixa manera que si, com ara reconeixen, hi havia la possibilitat de que Hisenda no acceptés la interpretació que vostès donen als contractes, s’hagués pagat el que s’ha fet ara, tampoc estaríem en aquesta situació.

 Per tant, menys retrets a un consoci.

 Ell no serà President però li recordo té absolutament els mateixos drets i deures al Club que vostè i la mateixa participació com a soci. No ho oblidi. Vostè és un soci, com en Jordi Cases i com jo mateix. Res més.

Perquè li recordo que vostè, en aquests moments, President del Barça, d’entrada no pot ni dir que ha estat escollit directament pels socis. No oblidem que estem en un club presidencialista.

Escoltant-lo m’ha vingut a la memòria la història d’un vicepresident del Futbol Club Barcelona que també va arribar a la Presidència del Club per allà l’any 1.914. Segur que com a bon coneixedor de la historia del Club sabrà de qui parlo. El senyor Joaquín Peris de Vargas, president interí, per la dimissió de d’aleshores president Âlvar Presta. Va durar, poc, molt poc. Però té una frase memorable que espero que no és repeteixi mai al Club. De segur la coneix “El Barça soy yo”.

 Si ho arriba a llegir, li desitjo estigui i pugui fruir del Camp Nou, parlo del d’ara, durant molts anys com a soci del Club. Exactament com desitjo que estigui els menys minuts possibles com a President de l’entitat Futbol Club Barcelona, de la que vostè i jo som socis.

 Atentament

 Josep Bobé