Article publicat a «L’Esportiu» el dia 10 d’Octubre de 2016
Els canvis urbanístics a la ciutat de vegades ens despisten a l’hora de situar llocs. Hem vist tot sovint les fotografies històriques del gimnàs amb els seus rètols i hem cregut fermament que eren del lloc on es va fundar el FC Barcelona. Les fotografies són, evidentment, del gimnàs Solé, però no de la seu del gimnàs on es va fundar el club
Plaques conmemoratives existents al carrer Montjuïc del Carme cantonada amb Doctor Fortuny
Raval. Cantonada del carrer Pintor Fortuny amb Montjuïc del Carme. Als baixos de l’edifici una Oficina de l’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i al costat el Museu de les Il·lusions. A la façana que dóna a Montjuïc del Carme just al costat de la placa que ens indica el nom del carrer n’hi ha una de commemorativa. Més ben dit, són dues plaques, una sobre l’altre. En la que fa de fons, rectangular hi figura «Placa recuperada de la façana de l’antic Gimnàs Solé i col·locada en el mateix indret amb motiu del centenari del F.C.Barcelona. Barcelona 29 de novembre de 1999» Al damunt d’ella una placa rodona en marbre negre. «En aquest local va ésser fundat el F.C.Barcelona per Joan Gamper el dia 29-11-1899 Amb motiu del 75 aniversari. Barcelona, novembre 1974».
Pàgina publicitària al «Anuario-Riera» de 1899
Aquell dia a les nou del vespre, els fundadors del F.C. Barcelona, els «dotze apòstols» tal com els van batejar el 1924 tot coincidint amb els actes del 25e. aniversari del Club, es reuniren a la sala d’armes on cada dia donava classes el mestre d’esgrima Ferruchio Girowich. Allà s’hi reuniren sis catalans (Pere Cabot, Josep Llobet, Carlos Pujol, Enrique Ducay, Bartomeu Terrades i Lluis d’Ossó), tres suissos (Hans Gamper, Otto Künzle i Walter Wild), un alemany (Otto Juntament amb ells, quatre periodistes: l’Albert Serra de «La Vanguardia», el Carlos Ossorio y Gallardo d'»El Noticiero Universal», el Narciso Masferrer de «Los Deportes» i el Josep Elias Juncosa, «Corredisses», de «La Veu de Catalunya». En aquella reunió tan sols es va arribar a acordar la que seria la primera junta directiva i el nom del Club: «Football Club Barcelona». La presidència va recaure en el suís Walter Wild doncs en Gamper, tot i ser qui havia fet publicar l’anunci per a formar l’equip, el dia 22 de octubre al setmanari «Los Deportes», no va poder ser escollit president per no arribar a la majoria d’edat establerta, en aquells moments als vint-i-tres anys, doncs feia tot just una setmana havia complert els vint-i-dos. Tot i així va estar escollit capità de l’equip. El càrrec de Secretari va ser per Lluís de Ossó i com a Tresorer va ser escollit Bartomeu Terrades. El nom triat va ser
Publicitat del Gimnàs Solé a l’any 1915
el de la ciutat que els acollia, com també havien fet, al mes d’abril del mateix any, en la fundació del «Barcelona Lawn Tennis Club», avui dia el Reial Club de Tennis Barcelona i que entre els seus fundadors hi figuraven els germans Parsons i els Witty integrants també d’aquell primer «Football Club Barcelona» juntament amb d’altres amb qui també compartirien afició i pertinença als dos Clubs.
El «Gimnàs Solé» estava situat al carrer Montjuïc del Carme núm. 3, com indiquen ja anuncis inserits a la premsa el setembre de 1878 i on se l’anomena com «Gran Gimnasio Higiénico Recreativo» i n’era el seu director en Francisco Solé. El seu horari era de 7 a 22 h. En ell, i a part del gimnàs pròpiament dit, hi havia una sala d’armes on es practicava i es donaven classes d’esgrima, floret, sabre i espasa. Comptava, també, amb una sala per a les dones, en locals totalment separats i independents si fem cas als anuncis i articles de l’època. Igualment incorporava serveis d’hidroteràpia i banys amb aigua dolça i de mar i donava la possibilitat de fer-los a domicili transportant les corresponents banyeres, tal i com es descriu a «La Ilustració Catalana» en el seu número del 15 de març de 1886.
Projecte de prolongació del carrer Pintor Fortuny a 1916 amb la cruïlla amb Montjuïc del Carme. Traç gruixut correspon a l’espai ocupat pel «Retiro de Mujeres»
El 1894 ja havia ampliat les instal·lacions amb l’edifici del mateix carrer número 5 i perllongat l’horari fins a les 23 h. El 1897 obren ja de 6 del matí fins a les 12 de la nit. El 1910 el gimnàs passa a propietat de Manuel Grau Solé i el 1914 es trasllada al carrer de Fortuny num. 2 (ara Pintor Fortuny). En aquest gimnàs es va concentrar als darrers anys del segle XIX i primers del XX la més gran activitat esportiva de la ciutat seguint els corrents de l’higienisme de l’època i del regeneracionisme de l’educació física. El 1897 s’instal·là en el local les oficines i la redacció de la revista “Los Deportes”, de periodicitat quinzenal i, que en el seu primer número del 1 de Novembre de 1897, es denomina òrgan oficial del “Real Club de Regatas”, del “Club Velocipédico” i de la “Asociación Catalana de Ginmástica”, aquesta darrera fixant la seva seu en el mateix local. El 1899, i poques setmanes abans de la reunió fundacional del Futbol Club Barcelona hi fixà la seva seu la “Sociedad Los Deportes” (no confondre amb la revista). El 1907 el gimnàs tornà a ser seu d’una nova fundació, en aquest cas la del Club Natació Barcelona i el 1909 la del «Solé Pedestre Club».
Projecte de prolongació del carrer Pintor Fortuny a 1916 amb la cruïlla amb Montjuïc del Carme amb la numeració existent a les finques.
Ara bé, és l’indret just on estava el famós «Gimnàs Solé» per a tots els culers? Corresponen les fotografies al lloc on es va fundar el «Football Club Barcelona»? Si ens atenim al que publicaven els anuncis del gimnàs, l’adreça era carrer Montjuïc del Carme número 3 i 5. Hem vist tot sovint les fotografies del gimnàs amb els seus rètols que hem cregut fermament eren del lloc on es va fundar el F.C. Barcelona.Però a cops l’observació dels detalls ens duen a engany i ara podem afirmar que les fotografies són, evidentment, del «Gimnàs Solé» però no de la seu del gimnàs on es va fundar el Club. Si mirem amb atenció les fotografies, veurem que al fons hi ha un mur que talla el carrer i on s’hi veuen uns rètols amb les inscripcions «Gimnasio, Esgrima. Baños y Duchas. Baños a domicilio». Quin carrer era el que quedava tallat? Doncs l’aleshores anomenat carrer Fortuny. La via moria en el mur que delimitava l’antiga «Casa d’exercicis de Sant Ignasi» dins el que fou primer convent dels jesuïtes a la ciutat i que després, a finals del segle XVIII va ocupar el denominat «Retiro de Mujeres» que amb anterioritat havia estat al carrer de Robadors, lloc d’acollida
Enderroc del mur del carrer Fortuny a 1935. L’edifici de la dreta just abans del mur acollí la seu social del Club i les oficines entre 1921 i 1924. Foto de Carlos Pérez de Rozas.
d’exprostitutes, nens i captaires i que no va ser enderrocat fins a l’any 1935 en què es va obrir el carrer fins a les Rambles aprofitant l’incendi dels grans magatzems «El Siglo» el dia de Nadal de 1932 sobre la base d’un projecte que ja datava de 1916 i que havia estat posposat en vàries ocasions. Així doncs, la cantonada que veiem a les fotografies ha de ser per força al costat esquerre del carrer si ens situem mirant cap a les Rambles i que corresponien antigament a l’adreça de Fortuny número 2 i número 2 bis. És per tant que aquestes fotografies estan preses a partir de 1914 i en cap cas corresponen al «Gimnàs Solé» on va ser fundat el «Football Club Barcelona» sinó a la seva darrera seu, que ocuparia el que avui són els edificis del carrer Pintor Fortuny números 18 i 20 respectivament just a la cantonada amb el carrer del Notariat. Val a dir que l’edifici que
Aspecte actual de la cantonada on hi havia el Gimnàs Solé a 1915
ocupa el número 18 (Casa Felipe Alomar), construït pel mestre d’obres Joan Frexe i Vilardaga, encara manté l’estructura original amb la decoració de la façana amb els elements geomètrics i vegetals que
emmarquen l’obertura així com les franges verticals d’estuc, que flanquegen les obertures, i els balcons amb les baranes de fosa i les mènsules on es sostenen. Igualment la casa que ocupa la cantonada pròpiament dita manté els espais d’obertures que es veuen a la fotografia encara que l’edifici ha estat reformat. Ambdós edificis formen part de l’anomenat Eixample del Raval, en els terrenys alliberats per l’enderroc, el 1874, de l’antic convent del Carme,
Acte de col.locació placa commemorativa en el 75e. Aniversari del Club
cremat a 1835 i posteriorment desamortitzat. La crema del convent s’esdevécom a conseqüència de la revolta produïda a la plaça de toros del Torín, a la Barceloneta, el 25 de juliol de 1835, un any després de la seva inauguració i després d’una corrida que no vaagradar als espectadors que emplenaven de gom a gom la plaça. Després de destrossar les 15.000 cadires i bancs, van lligar el toro mort i el van arrossegar pels carrers del que ara és el Raval. D’allà van anar a Les Rambles on s’hi va sumar gent descontenta de tota mena, i mentre uns anaven darrera el toro, per a cremar-lo, altres van anar a apedregar els convents que hi havia. No contents amb això, a darrera hora de la tarda els hi van començar acalar foc fins a arribar a cremar els cincs més grans on hi van morir 10 frares. Era la primera bullanga barcelonina explicada en una cançó popular:
«El dia de Sant Jaume
de l’any trenta-cinc
hi va haver gran broma
dintre del torín;
van sortir set toros
tots van ser dolents
això va ser la causa
de cremar els convents»
I és que en aquells temps no s’estaven de res a l’hora de protestar.
Fotografia del Carrer de Fortuny entre 1925 i 1930 on es veu la retolació del Col.legi de Notaris encara existent a l’edifici ocupat pel Gimnas Solé. Foto de Brangulí
I la placa commemorativa? És segur que està ben col·locada? Hem de dir en primer lloc que el carrer Montjuïc del Carmeera un cul de sac, és a dir, un carrer sense sortida doncs quedava tallat pel»Retiro de Mujeres» i que per tant no existia cap edifici cantoner a Fortuny amb Montjuïc del Carme. La seva numeració en el costat dels números senars era del 1 al 15. El número 3 del carrer, primera adreça del «Gimnàs Solé», correspondria al que ha estat ocupat fins no fa gaire per «El Indio», la botiga de robes de la llar existent a la cantonada d’aquest carrer amb el del Carme número 24, casa coneguda com de Ramón de Martí i construïda el 1861 per en Pablo Sambró i Badia. Els magatzems «El Indio» van ser fundats el 1870 per l’indià F. Mitjans. És així que el primer «Gimnàs Solé» estava ubicat en la partinterior del que, amb posterioritat, després ocupà la botiga. És per tant que la placa hauria de col·locar-se força metres més avall del carrer en direcció al del Carme, on ara hi ha una tàpia amb un fanal a la paret. Just allà era el número 5 del carrer. El gimnàs i tots el restes van desaparèixer en l’ampliació dels magatzems «El Indio» efectuada el 1920 quan l’activitat va passar a mans d’ Andreu Alsina qui va encarregar la renovació total del local als decoradors Vilaró i Valls. El 1922 ja es va poder admirar aquest magnífic local modernista existent al carrer del Carme i el seu vestíbul que va ser en el seu moment el primer aparador porxat i més gran de la ciutat.
Anuari Ciutat Barcelona 1904. Noms de carrer, numeracions i on comencen i acaben.
Es diu que al carrer Montjuïc del Carme se’l coneixia en aquells temps com el carreró de «El Indio» precisament perquè donava entrada als magatzems del local i, que pel seu interior, es podia passar directament al carrer de Fortuny sense haver de donar la volta pel carrer del Doctor Dou.
Carrer Montjuïc del Carme avui dia. El número 5 del carrer estava just a on hi ha el primer fanal
Però les sorpreses no acaben aquí en aquest tros del Raval. I és que el 1921, vint-i-dos anys després que els «dotze apòstols» es reunissin al Gimnàs Solé, la directiva del «Football Club Barcelona» va triar una nova seu social per a les oficines del Club. L’adreça: Carrer Fortuny número 1. Històricament, i així encara ho marca la web del Club, s’ha situat sempre, en el mapa, en la cantonada de Doctor Fortuny amb Les Rambles. Evidentment això no era possible perquè en aquells anys aquesta cantonada simplement no existia. La seu era just davant del més nou Gimnàs Solé, el de les fotografies, en el costat dret del carrer Fortuny en direcció a Rambles, just abans del mur que delimitava el «Retiro de Mujeres».
Vista aerea actual i situación dels antica Gimnàs Solé
Sentiments en Miniatura 