Els onze apòstols de Gamper

Article publicat en dues parts, al diari «L’Esportiu», els dies  9 i 10 de Novembre del 2016

Joan Gamper és el referent entre els dotze assistents a la reunió fundacional del Barça el 1899. Més desconeguda és la història de cada un dels que el van acompanyar a l’hora d’impulsar la creació del club

collageEl 1924, un dels pioners del periodisme esportiu del país, Daniel Carbó –també conegut amb el sobrenom de Corredisses– va batejar amb el nom de dotze apòstols els dotze fundadors del Foot-Ball Club Barcelona. El més conegut és, sens dubte, Joan Gamper, el promotor de la creació del Barça, feta efectiva el 29 de novembre de 1899 a les instal·lacions del Gimnàs Solé, i figura determinant durant les seves primeres dècades d’història. Molt més desconeguda, però, és la història personal dels onze companys de Gamper a l’hora de fundar el club blaugrana. Aquest reportatge –dividit en dues parts– repassa la seva vida. A continuació, els cinc primers:

Pere Cabot i Roldós

Originari de Cabrils, concretament de Can Cabot, una casa que encara avui dia es conserva. Va néixer el 1877, fill de Francesch Cabot i Josepha Roldós i Barnet. El seu pare va ser capità de la marina i la família tenia una naviliera a la ciutat de Barcelona. Va contraure matrimoni amb Montserrat Batlle i Aragall i va tenir un únic fill, Jaume. Poc temps després del seu naixement, Pere Cabot va morir, el 28 d’agost de 1907, als 31 anys. Com a curiositat de com era la informació en aquell temps, cal dir que La Vanguardia va publicar una nota amb la seva defunció el dia 5 de setembre indicant que la mort s’havia produït el dia 3 d’aquell mes. El Mundo Deportivo també va fer una nota el mateix dia 5 de setembre indicant que la seva mort havia estat causa d’una traïdora malaltia, fent referència al tifus.

Va jugar amb el FC Barcelona un total de 27 partits, en els quals va marcar un sol gol. Entre 1901 i 1903 va ser directiu del club i el 1902 va formar part del comitè nomenat per Eugeni Bargés i Prat per regir el Concurso Pergamino, que s’havia creat per als clubs fundats la temporada 1901/1902 i que es va celebrar per les festes de la Mercè de 1902.

Pere Cabot és bàsic per als barcelonistes. Va ser ell qui, el 1902, va inscriure el club en el registre d’associacions tot acompanyant la inscripció amb els primers estatuts del FCB: “Pedro Cabot Roldos, vecino de esta ciudad, con domicilio en la calle Aribau, 5, bajos (Gracia), como organizador de la sociedad Foot-Ball Club Barcelona, tiene el honor de acompañar a V.E. por duplicado los estatutos porque se regirá dicha Sociedad a los fines de que se digne devolverle un ejemplar con la nota de presentación suscrita por V.E. según está prevenido por la vigente ley de asociaciones. Barcelona, 18 de noviembre de 1902.”

Lluís de Ossó i Serra

Nascut el 1877, tenia 22 anys quan es va fundar el Barça. Era fill de Jaume de Ossó Cervelló i de Teresa Serra Sandiumenge, originaris tots dos de Vinebre (Tarragona). Tenia tres germans: Flora, Elvira i Santiago. Va morir el dia 1 de febrer de 1931, solter i sense descendència.

Membre del Club de Regates, li agradava també el ciclisme i la caça. En aquells anys vivia al carrer del Duc de la Victòria i tenia una empresa d’arts gràfiques. Durant molt temps va escriure les cròniques dels partits i les notícies del Barça a Los Deportes, sota el pseudònim d’Un delantero. En el primer número de l’any 1900 es preguntava en un dels seus articles com s’havia d’anomenar el futbol, ja que ell l’anomenava “juego de pelota” tot i que no li agradava gens. Com que ningú va ser capaç de respondre-li va seguir parlant de “foot-ball”.

Amb el Barça va jugar un total de 70 partits entre 1899 i 1905, entre els quals el primer i va marcar un total de 63 gols. Va ser el primer secretari de l’entitat i va formar part de la directiva entre 1903 i 1905. Es diu que durant els primers anys del club va escriure una mena de diari en què es ressenyaven les qüestions més importants que van succeir, tal com explica Maluquer en el llibre Historia del Club de Fútbol Barcelona, de 1949. No se sap què ha passat amb aquests llibres, encara que segurament devien desaparèixer en l’incendi que hi va haver, molts anys després, a la impremta familiar.

De bon començament va estar interessat a fer que el Barça fos un equip purament de catalans i espanyols, fet que el va portar a discrepar sovint amb Gamper. Finalment, va aconseguir que el club jugués sense cap estranger a finals del 1900, precisament contra la Sociedad Española, embrió del que seria després l’Espanyol.

Com a curiositat, el seu oncle patern, Enric de Ossó i Cervelló, va fundar el 23 de juny de 1876 a Tarragona la «Companyia de Santa Teresa de Jesús», societat dedicada a l’ensenyament. L’oncle de Lluís de Ossó havia fet amistat amb Antoni Gaudí a Reus. L’arquitecte, sabent les intencions del religiós de construir una escola a Barcelona, es comenta que li va dir: «si vostè té una pesseta i uns terrenys, vagi a resar uns quants parenostres que jo li faré el col·legi». D’aquí va néixer una de les joies arquitectòniques de Gaudí a la ciutat, el «Col·legi de les Teresianes».

Otto Maier Zeuner

Va néixer a Heidenheim (Baviera), al sud d’Alemanya. Va arriba a Barcelona el 1888 per treballar a l’empresa Hartmann, amb seu central a la seva ciutat natal i dedicada al material sanitari, principalment apòsits. Es va casar amb Isabel Müller i va tenir tres fills: Isabel –Beli per a la família i coneguts–, Enrique –Bubi– i Rosario. Va morir a Barcelona als 88 anys, el 6 d’octubre de 1965.

Cal dir que hi ha qui creu que una de les possibilitats que el FC Barcelona vesteixi de blau i grana és per ser els colors del lloc de naixement d’Otto Maier.

Va viure a Barcelona en una casa a Pedralbes i més tard es va traslladar a un pis a la cantonada del carrer Ganduxer amb General Mitre. Va adquirir la nacionalitat espanyola durant la I Guerra Mundial. El 1921 va fundar l’empresa Industrias Sanitarias SA, amb un capital social de 4 milions de pessetes figurant, també, com a fundador i accionista el seu amic i advocat Enrique Ducay Aguilera (un altre dels fundadors). L’empresa, considerada modèlica pel règim franquista, va rebre diversos guardons a l’Estat. Als Estats Units, però, la companyia va ser investigada per l’Omgus (Office of Military Government) just després de finalitzar la II Guerra Mundial, per si havia format part de l’entramat de Siemens i el seu holding com a suport necessari pel règim nazi en finançament i ocultació de divises. La investigació es va considerar classificada i no es va desclassificar fins al 1977.

Otto Maier era el més corpulent de tots els que jugaven i practicava també el golf i el tennis. Amb el FC Barcelona va jugar un total de 18 partits i va marcar 7 gols. El seu darrer partit va ser el 9 de març de 1902. Va formar part de la directiva del club entre 1900 i 1904. A finals de l’any 1900, en una reunió de la junta, se li va donar un vot de gràcies per haver regalat al club una farmaciola completa que es va instal·lar al camp de l’hotel Casanovas.

El seu fill Enrique, nascut el 1910, va arribar a ser campió de Wimbledon el 1932 en dobles mixtos formant parella amb Elisabeth Ryan, i el 1935 va guanyar l’Open USA en la mateixa modalitat, aquest cop acompanyat de Sarah Palfrey Fabyan. Va ser campió d’Espanya de 1929 a 1935 sense interrupció. Durant la dècada dels trenta, Bubi va ser considerat un dels millors tennistes del món.

Enrique Ducay Aguilera

Un gran desconegut. Se sap que era advocat, que es va casar amb Rosario López Calzado y Graiño, que no va tenir descendència i que va morir el 16 de febrer de 1947. Íntim amic d’Otto Maier ja des de molt jove, sempre va ser el seu advocat alhora que va tenir diversos càrrecs en les empreses de l’alemany.

Des del començament de la Guerra Civil es posa, com també el seu amic Otto, al costat del bàndol dels revoltats. El 24 d’abril de 1938, el diari ABC de Sevilla publica la donació que fan tots dos per poder construir una enorme creu al lloc on “cayó muerto por España” el general Mola. Les dues germanes d’Enrique Ducay, Pilar i Rosa, van contraure matrimoni amb els germans Juan i Carlos Ferrater Tell. Juan Ferrater Tell era coronel d’artilleria a Barcelona el 29 de juny de 1939, data de reobertura del camp de les Corts després de la Guerra Civil, i va arribar a ser governador militar de la Corunya.

Mai va jugar cap partit amb el Barça i va destacar per la seva afició al tir al colomí. Com a curiositat, va fer de linier en el partit jugat a les Corts el 25 de febrer de 1923 en homenatge a Gamper. A la banda de l’altre costat, com no podia ser d’altra manera, hi havia el seu amic Otto Maier.

Carles Pujol Alfert

Fill de Jaime Pujol i Ferrarons i d’Antònia Alfert, tenia nou germans, ell era el quart i vivien a Sant Gervasi de Cassoles. Va estar casat amb Maria Sampere. La seva família tenia una de les fàbriques de joguines, marcs, motllures, miralls, quincalla i peces de fusta més importants del país: Jaime Pujol e Hijo.

Fins poc abans de la fundació del club havia estat a Madrid com a representant de l’empresa familiar. Poc més se sap d’ell, tret que formava part de la Sociedad Los Deportes amb el càrrec de secretari. No va jugar mai cap partit amb el FC Barcelona. Era habitual veure’l fer de jutge en tot tipus de proves, tant de curses a peu com de ciclisme.

Al desembre de 1897 el seu nom apareix a la premsa per haver fet uns llapis en forma de cigar havà d’una imitació excel·lent com a guarniment per a taules de despatx.

Walter Gustav Wild

Nascut a Hottingen (Zuric) el 13 d’octubre del 1872 va ser el primer president del Football Club Barcelona per ser el de més edat –27 anys– en el moment de la formació del club. Arribat a Barcelona l’any 1898, va ser monitor de gimnàstica de la Societat Suïssa de Barcelona, soci de la Federación Gimnàstica Española i de la Unión Velocipédica Española, a banda de pertànyer a la junta directiva de la Sociedad Los Deportes. A Barcelona també se’l va conèixer com a Gualterio o Gualteri i es va creure durant molts anys que era anglès, tot i que en diversos articles i cròniques del 1900 i en un escrit de Gamper del 1903 s’anomena clarament la seva nacionalitat suïssa. El 19 de novembre del 1899 a Los Deportes sortia la següent notícia: “Nuestros amigos Sres. Wild y Gamper llevan muy adelantados sus trabajos de organización de una Sociedad de Foot-ball.” Era membre, com Gamper, de l’església evangèlica.

Va ostentar el càrrec de president fins al 25 d’abril del 1901, quan hi va renunciar per haver de marxar de Barcelona. Es va encarregar, juntament amb Gamper i Lluís d’Ossó, de redactar els estatuts del club. Igualment va ser ell qui va defensar el club en el contenciós amb El Català l’any 1900 a través de diversos articles a La Vanguardia i a Los Deportes arran del partit disputat i en què el Barça va patir la seva primera expulsió de la història en el jugador Stanley Harris.

Va jugar un total d’11 partits, sent l’últim el 14 d’abril del 1901. No va marcar cap gol i era un dels dos jugadors que formava a la defensa. Es va establir durant uns anys a l’Amèrica del Sud i posteriorment a Anglaterra. Al desembre del 1924 va remetre un telegrama al club adherint-se a la festa que es va fer i que va ser llegit en el sopar que es va dur a terme el dia 7 de desembre. Segons La Veu de Catalunya, la lectura va ser rebuda amb una gran ovació. Igualment se’l va localitzar per a la celebració del cinquantenari, a la qual va ser expressament convidat pel president Agustí Montal i Galobart. La seva assistència va ser rebuda amb grans honors, i va sortir al mig del camp de les Corts amb un abric en què lluïa el primer escut del FootBall Club Barcelona. Igualment va ser convidat a presidir la junta directiva celebrada en aquelles dates. Va morir l’any 1953 a Alton, Hampshire (Anglaterra).

Josep Llobet i Llobet

Ben poc se sap de Josep Llobet tret que va néixer el 1875 i que va morir el 1937. Era fill de Josep Llobet i Vilaclara i de Madrona Llobet i Mateu, que van tenir dotze fills i que tenien la residència al Palau Llobet del carrer de Montcada. De família monàrquica, ell era republicà. Casat als 40 anys amb Juanita Gaitx que en tenia 19, van tenir nou fills: Josep Maria, Joana, Concepció, Juli, Núria, Miquel, Maria Rosa, Jordi i Lluís. Va tenir la residència familiar al carrer Sant Pere més Baix. Representant farmacèutic de professió, va morir l’any 1937 d’un atac de cor.

Juntament amb en Lluís d’Ossó –un altre dels fundadors– pertanyia al Club de Regates i formava part de la tripulació d’una embarcació anomenada Colon, amb què competia tot sovint. Practicant i tirador d’esgrima, va participar en diversos concursos.

Va jugar un total de 54 partits amb el Barça, entre els quals el primer, en què va marcar un total de 5 gols. El seu darrer partit el va jugar el 26 de setembre del 1906. Entre el 1901 i el 1907, va ser directiu del club amb els càrrecs de tresorer i vocal i va ser escollit en la junta del 6 d’octubre del 1905 vicepresident, càrrec que va ostentar fins a la junta del 1907.

Com a curiositat, un nebot nét seu va arribar a ser alcalde de Lloret de Mar, vila on Joan Gamper acostumava a estiuejar, precisament a casa d’un altre Josep Llobet que va contraure matrimoni –en segones núpcies– amb una neboda de Gamper.

Otto Antoine Künzli

Un altre dels desconeguts. Va néixer el 23 de gener del 1878 i era de nacionalitat suïssa, com així ho indica la seva inscripció del Consolat Suís de Barcelona amb data del 1899. D’ell tan sols se sap que ja jugava juntament amb Gamper i Wild partits de futbol improvisats a Sant Gervasi de Cassoles, als voltants de l’aleshores carrer d’Espanya, avui dia carrer de Lincoln.

Künzli va jugar un sol partit amb el club, el primer contra el Team Anglès.

John Parsons Alexander

Els pares dels germans Parsons es van instal·lar a Barcelona el 1870. Va néixer a Barcelona el 14 d’abril del 1875 i va estar casat amb Josephine Alexander Easton. Va morir també a la mateixa Barcelona, a l’hospital de les Colònies Estrangeres, el 18 de novembre del 1960. Gran aficionat a la filatèlia –va rebre diversos premis i distincions–, va fundar una fàbrica de tints i tintoreria amb el nom de Hijo de Juan Parsons i Cia i residia al número 105 del passeig de Gràcia.

Va jugar amb el FC Barcelona un total de 41 partits fins al 1904, en els quals va marcar un total de quinze gols. Va ser vicepresident del club entre els anys 1899 i 1901. Va ser, juntament amb el seu germà, un dels autèntics pioners del futbol a la ciutat de Barcelona, ja que ja havien jugat un partit el 2 de febrer del 1895 com a integrant de la Sociedad de Foot-Ball de Barcelona, i en els dos primers partits que va enfrontar equips de diverses poblacions, els jugats contra l’Asociación de Foot-Ball de Torelló, el 24 de març i el 14 d’abril de 1895. L’any 1912, va formar part juntament amb Joan Gamper, Udo Steimberg i Arthur Witty del Comité Athlétic del Football Club Barcelona com a jutge àrbitre i sota la presidència de Joaquín Peris de Vargas.

En el primer partit disputat el 8 de desembre del 1899, els dos germans Parsons van prendre part amb l’equip rival, el de la Colònia Anglesa, o com s’anomenava en els mitjans, el Team Anglès.

Afeccionat al tennis, va ser vicepresident del «»Barcelona Lawn Tennis Club»

William Parsons Alexander

Poques coses sabem de William Parsons tret que va néixer, com el seu germà, a Barcelona, el 1877. Va ser nomenat subcapità de l’equip en la reunió del dia 13 de desembre del 1899 en què es van fusionar el Team Anglès amb el recentment creat Foot Ball Club Barcelona, però el febrer av ser substituït en el càrrec per Ernest Witty pel fet d’haver de marxar de Barcelona rumb a Manila per motius familiars.

William Parsons és, juntament amb el seu germà, un dels 20 socis fundadors del «Barcelona Lawn Tennis Club» (avui en dia «Reial Club de Tenis Barcelona»).

No va jugar mai cap partit amb el Foot Ball Club Barcelona.

Bartomeu Terrades i Brutau

Nascut el 1874 i fill de Bartomeu Terrades Mont i d’Àngela Brutau Manent, tenia tres germanes: Àgueda, Maria Rosa i Josepa. Ben aviat es va integrar a l’empresa tèxtil cotonera familiar per part de mare a Sabadell, la Sucesor de Buenaventura Brutau. L’empresa havia tingut fàbriques a Montcada i a Sant Jaume de Llierca i la seu al carrer d’Aragó de Barcelona. A més del món tèxtil, va ser pioner en la construcció de màquines de corrent altern, amb la constitució el 1911 de La Electricidad S.A. a Sabadell. L’any anterior havia constituït també l’Electra Brutau, també a Sabadell, amb un capital social de 3 milions de pessetes de l’època, juntament amb els seus dos oncles.

De molt jove el van enviar a estudiar a França (Mulhouse, Roubaix i Lille) i a Suïssa (Winterthur). A França, va començar a jugar a futbol i tenia un excel·lent nivell de francès, anglès i alemany. Es va casar amb Pilar Soler Julià, germana de doctor Joan Soler Julià, que, al cap dels anys, va arribar a ser vicepresident del club en la directiva de Josep Suñol i president de la junta gestora nomenada just després d’acabar la Guerra Civil. Terrades va tenir deu fills.

Amb el FC Barcelona va disputar el primer partit de la història del club, en va acumular un total de 31 i va marcar un únic gol contra el Gimnàstic de Tarragona el 1901. Va penjar les botes el 1903. Va formar part de la primera directiva del club com a tresorer.

El 25 d’abril del 1901 Bartomeu Terrades va accedir al càrrec de president en substitució de Walter Wild, i va ser, per tant, el segon president de l’entitat i el primer català que ho era. Va estar a la presidència fins al 5 de setembre del 1902. Amb posterioritat, va ser vocal de les directives fins al 1904 i vicepresident entre el 1904 i 1905.

Íntim amic de Gamper i dels Witty al llarg de la seva vida, es va anar allunyant de l’equip a partir del 1905, i el 1912 va deixar també d’interessar-se pel futbol. La professionalització dels jugadors, igual que passava a Gamper, no era del seu gust i considerava que s’anava perdent l’esperit amb què es va fundar el club.

La seva principal aportació en aquells temps a la presidència del club es va concretar amb l’aportació de 1.400 pessetes de l’any 1901, equivalents a 700 quotes mensuals de soci que es van fer servir per llogar i condicionar el que seria el camp d’Horta quan el club va haver de deixar els terrenys que ocupava just davant de l’hotel Casanovas. Igualment, durant el seu mandat es van crear, oficialment, el segon i el tercer equip del FC Barcelona a causa del considerable augment de socis jugadors i de la insistència de Lluís d’Ossó per oficialitzar-los. Durant la seva presidència, el Barça va guanyar el seu primer trofeu, la copa Macaya, i va ser l’impulsor de la primera Associació de Clubs.

En Terrades va deixar un impressionant llegat a la ciutat de Barcelona. A la mort del seu pare, i en uns terrenys que aquest havia comprat, va encarregar a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch la construcció d’un habitatge per a les seves tres germanes, totes solteres. El resultat va ser la Casa Terrades o de les Punxes. Construïda entre el 1903 i el 1905, és un edifici amb aspecte de castell medieval, amb elements que recorden l’arquitectura gòtica europea. A la banda de Rosselló, hi ha un element decoratiu en forma de plafó amb la llegenda de Sant Jordi i el drac amb la inscripció “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”. El polític Alejandro Lerroux va arribar a dir, en veure la placa: “Este edificio es un crimen contra la nación española”. El cert és que el plafó va sobreviure al franquisme i a la dictadura davant mateix d’una comissaria de policia i del domicili de l’exalcalde de Barcelona José Maria de Porcioles.

 

On va néixer exactament el Barça?

 

Article publicat a «L’Esportiu» el dia 10 d’Octubre de 2016

Els canvis urbanístics a la ciutat de vegades ens despisten a l’hora de situar llocs. Hem vist tot sovint les fotografies històriques del gimnàs amb els seus rètols i hem cregut fermament que eren del lloc on es va fundar el FC Barcelona. Les fotografies són, evidentment, del gimnàs Solé, però no de la seu del gimnàs on es va fundar el club

Plaques conmemoratives existents al carrer Montjuïc del Carme cantonada amb Doctor Fortuny

Plaques conmemoratives existents al carrer Montjuïc del Carme cantonada amb Doctor Fortuny

Raval. Cantonada del carrer Pintor Fortuny amb Montjuïc del Carme. Als baixos de l’edifici una Oficina de l’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i al costat el Museu de les Il·lusions. A la façana que dóna a Montjuïc del Carme just al costat de la placa que ens indica el nom del carrer n’hi ha una de commemorativa. Més ben dit, són dues plaques, una sobre l’altre. En la que fa de fons, rectangular hi figura «Placa recuperada de la façana de l’antic Gimnàs Solé i col·locada en el mateix indret amb motiu del centenari del F.C.Barcelona. Barcelona 29 de novembre de 1999» Al damunt d’ella una placa rodona en marbre negre. «En aquest local va ésser fundat el F.C.Barcelona per Joan Gamper el dia 29-11-1899 Amb motiu del 75 aniversari. Barcelona, novembre 1974».

Pàgina publicitària al

Pàgina publicitària al «Anuario-Riera» de 1899

Aquell dia a les nou del vespre, els fundadors del F.C. Barcelona, els «dotze apòstols» tal com els van batejar el 1924 tot coincidint amb els actes del 25e. aniversari del Club, es reuniren a la sala d’armes on cada dia donava classes el mestre d’esgrima Ferruchio Girowich. Allà s’hi reuniren sis catalans (Pere Cabot, Josep Llobet, Carlos Pujol, Enrique Ducay, Bartomeu Terrades i Lluis d’Ossó), tres suissos (Hans Gamper, Otto Künzle i Walter Wild), un alemany (Otto Juntament amb ells, quatre periodistes: l’Albert Serra de «La Vanguardia», el Carlos Ossorio y Gallardo d'»El Noticiero Universal», el Narciso Masferrer de «Los Deportes» i el Josep Elias Juncosa, «Corredisses», de «La Veu de Catalunya». En aquella reunió tan sols es va arribar a acordar la que seria la primera junta directiva i el nom del Club: «Football Club Barcelona». La presidència va recaure en el suís Walter Wild doncs en Gamper, tot i ser qui havia fet publicar l’anunci per a formar l’equip, el dia 22 de octubre al setmanari «Los Deportes», no va poder ser escollit president per no arribar a la majoria d’edat establerta, en aquells moments als vint-i-tres anys, doncs feia tot just una setmana havia complert els vint-i-dos. Tot i així va estar escollit capità de l’equip. El càrrec de Secretari va ser per Lluís de Ossó i com a Tresorer va ser escollit Bartomeu Terrades. El nom triat va ser

Publicitat del Gimnàs Solé a l'any 1915

Publicitat del Gimnàs Solé a l’any 1915

el de la ciutat que els acollia, com també havien fet, al mes d’abril del mateix any, en la fundació del «Barcelona Lawn Tennis Club», avui dia el Reial Club de Tennis Barcelona i que entre els seus fundadors hi figuraven els germans Parsons i els Witty integrants també d’aquell primer «Football Club Barcelona» juntament amb d’altres amb qui també compartirien afició i pertinença als dos Clubs.

El «Gimnàs Solé» estava situat al carrer Montjuïc del Carme núm. 3, com indiquen ja anuncis inserits a la premsa el setembre de 1878 i on se l’anomena com «Gran Gimnasio Higiénico Recreativo» i n’era el seu director en Francisco Solé. El seu horari era de 7 a 22 h. En ell, i a part del gimnàs pròpiament dit, hi havia una sala d’armes on es practicava i es donaven classes d’esgrima, floret, sabre i espasa. Comptava, també, amb una sala per a les dones, en locals totalment separats i independents si fem cas als anuncis i articles de l’època. Igualment incorporava serveis d’hidroteràpia i banys amb aigua dolça i de mar i donava la possibilitat de fer-los a domicili transportant les corresponents banyeres, tal i com es descriu a «La Ilustració Catalana» en el seu número del  15 de març de 1886.

Projecte de prolongació del carrer Pintor Fortuny a 1916 amb la cruïlla amb Montjuïc del Carme. Traç gruixut correspon a l'espai ocupat pel

Projecte de prolongació del carrer Pintor Fortuny a 1916 amb la cruïlla amb Montjuïc del Carme. Traç gruixut correspon a l’espai ocupat pel «Retiro de Mujeres»

El 1894 ja havia ampliat les instal·lacions amb l’edifici del mateix carrer número 5 i perllongat l’horari fins a  les 23 h. El 1897 obren ja de 6 del matí fins a les 12 de la nit. El 1910 el gimnàs passa a propietat de Manuel Grau Solé i el 1914 es trasllada al carrer de Fortuny num. 2 (ara Pintor Fortuny). En aquest gimnàs es va concentrar als darrers anys del segle XIX i primers del XX la més gran activitat esportiva de la ciutat seguint els corrents de l’higienisme de l’època i del regeneracionisme de l’educació física. El 1897 s’instal·là en el local les oficines i la redacció de la revista “Los Deportes”, de periodicitat quinzenal i, que en el seu primer número del 1 de Novembre de 1897, es denomina òrgan oficial del “Real Club de Regatas”, del “Club Velocipédico” i de la “Asociación Catalana de Ginmástica”, aquesta darrera fixant la seva seu en el mateix local. El 1899, i poques setmanes abans de la reunió fundacional del Futbol Club Barcelona hi fixà la seva seu la “Sociedad Los Deportes” (no confondre amb la revista). El 1907 el gimnàs tornà a ser seu d’una nova fundació, en aquest cas la del Club Natació Barcelona i el 1909 la del «Solé Pedestre Club».

Projecte de prolongació del carrer Pintor Fortuny a 1916 amb la cruïlla amb Montjuïc del Carme amb la numeració existent a les finques.

Projecte de prolongació del carrer Pintor Fortuny a 1916 amb la cruïlla amb Montjuïc del Carme amb la numeració existent a les finques.

Ara bé, és l’indret just on estava el famós «Gimnàs Solé» per a tots els culers? Corresponen les fotografies al lloc on es va fundar el «Football Club Barcelona»? Si ens atenim al que publicaven els anuncis del gimnàs, l’adreça era carrer Montjuïc del Carme número 3 i 5. Hem vist tot sovint les fotografies del gimnàs amb els seus rètols que hem cregut fermament eren del lloc on es va fundar el F.C. Barcelona.Però a cops l’observació dels detalls ens duen a engany i ara podem afirmar que les fotografies són, evidentment, del «Gimnàs Solé» però no de la seu del gimnàs on es va fundar el Club. Si mirem amb atenció les fotografies, veurem que al fons hi ha un mur que talla el carrer i on s’hi veuen uns rètols amb les inscripcions «Gimnasio, Esgrima. Baños y Duchas. Baños a domicilio». Quin carrer era el que quedava tallat? Doncs l’aleshores anomenat carrer Fortuny. La via moria en el mur que delimitava l’antiga «Casa d’exercicis de Sant Ignasi» dins el que fou primer convent dels jesuïtes a la ciutat i que després, a finals del segle XVIII va ocupar el denominat «Retiro de Mujeres» que amb anterioritat havia estat al carrer de Robadors, lloc d’acollida

Enderroc del mur del carrer Fortuny a 1935. L'edifici de la dreta just abans del mur acollí la seu social del Club i les oficines entre 1921 i 1924. Foto de Carlos Pérez de Rozas.

Enderroc del mur del carrer Fortuny a 1935. L’edifici de la dreta just abans del mur acollí la seu social del Club i les oficines entre 1921 i 1924. Foto de Carlos Pérez de Rozas.

d’exprostitutes, nens i captaires i que no va ser enderrocat fins a l’any 1935 en què es va obrir el carrer fins a les Rambles aprofitant l’incendi dels grans magatzems «El Siglo» el dia de Nadal de 1932 sobre la base d’un projecte que ja datava de 1916 i que havia estat posposat en vàries ocasions. Així doncs, la cantonada que veiem a les fotografies ha de ser per força al costat esquerre del carrer si ens situem mirant cap a les Rambles i que corresponien antigament a l’adreça de Fortuny número 2 i número 2 bis. És per tant que aquestes fotografies estan preses a partir de 1914 i en cap cas corresponen al «Gimnàs Solé» on va ser fundat el «Football Club Barcelona» sinó a la seva darrera seu, que ocuparia el que avui són els edificis del carrer Pintor Fortuny números 18 i 20 respectivament just a la cantonada amb el carrer del Notariat. Val a dir que l’edifici que

Aspecte actual de la cantonada on hi havia el Gimnàs Solé a 1915

Aspecte actual de la cantonada on hi havia el Gimnàs Solé a 1915

ocupa el número 18 (Casa Felipe Alomar), construït pel mestre d’obres Joan Frexe i Vilardaga, encara manté l’estructura original amb la decoració de la façana amb els elements geomètrics i vegetals que

emmarquen l’obertura així com les franges verticals d’estuc, que flanquegen les obertures, i els balcons amb les baranes de fosa i les mènsules on es sostenen. Igualment la casa que ocupa la cantonada pròpiament dita manté els espais d’obertures que es veuen a la fotografia encara que l’edifici ha estat reformat. Ambdós edificis formen part de l’anomenat Eixample del Raval, en els terrenys alliberats per l’enderroc, el 1874, de l’antic convent del Carme,

Acte de col.locació placa commemorativa en el 75e. Aniversari del Club

Acte de col.locació placa commemorativa en el 75e. Aniversari del Club

cremat a 1835 i posteriorment desamortitzat. La crema del convent s’esdevécom a conseqüència de la revolta produïda a la plaça de toros del Torín, a la Barceloneta, el 25 de juliol de 1835, un any després de la seva inauguració i després d’una corrida que no vaagradar als espectadors que emplenaven de gom a gom la plaça. Després de destrossar les 15.000 cadires i bancs, van lligar el toro mort i el van arrossegar pels carrers del que ara és el Raval. D’allà van anar a Les Rambles on s’hi va sumar gent descontenta de tota mena, i mentre uns anaven darrera el toro, per a cremar-lo, altres van anar a apedregar els convents que hi havia. No contents amb això, a darrera hora de la tarda els hi van començar acalar foc fins a arribar a cremar els cincs més grans on hi van morir 10 frares. Era la primera bullanga barcelonina explicada en una cançó popular:

«El dia de Sant Jaume
de l’any trenta-cinc
hi va haver gran broma
dintre del torín;
van sortir set toros
tots van ser dolents
això va ser la causa
de cremar els convents»

I és que en aquells temps no s’estaven de res a l’hora de protestar.

Fotografia del Carrer de Fortuny entre 1925 i 1930 on es veu la retolació del Col.legi de Notaris encara existent a l’edifici ocupat pel Gimnas Solé. Foto de Brangulí

Fotografia del Carrer de Fortuny entre 1925 i 1930 on es veu la retolació del Col.legi de Notaris encara existent a l’edifici ocupat pel Gimnas Solé. Foto de Brangulí

I la placa commemorativa? És segur que està ben col·locada? Hem de dir en primer lloc que el carrer Montjuïc del Carmeera un cul de sac, és a dir, un carrer sense sortida doncs quedava tallat pel»Retiro de Mujeres» i que per tant no existia cap edifici cantoner a Fortuny amb Montjuïc del Carme. La seva numeració en el costat dels números senars era del 1 al 15. El número 3 del carrer, primera adreça del «Gimnàs Solé», correspondria al que ha estat ocupat fins no fa gaire per «El Indio», la botiga de robes de la llar existent a la cantonada d’aquest carrer amb el del Carme número 24, casa coneguda com de Ramón de Martí i construïda el 1861 per en Pablo Sambró i Badia. Els magatzems «El Indio» van ser fundats el 1870 per l’indià F. Mitjans. És així que el primer «Gimnàs Solé» estava ubicat en la partinterior del que, amb posterioritat, després ocupà la botiga. És per tant que la placa hauria de col·locar-se força metres més avall del carrer en direcció al del Carme, on ara hi ha una tàpia amb un fanal a la paret. Just allà era el número 5 del carrer. El gimnàs i tots el restes van desaparèixer en l’ampliació dels magatzems «El Indio» efectuada el 1920 quan l’activitat va passar a mans d’ Andreu Alsina qui va encarregar la renovació total del local als decoradors Vilaró i Valls. El 1922 ja es va poder admirar aquest magnífic local modernista existent al carrer del Carme  i el seu vestíbul que va ser en el seu moment el primer aparador porxat i més gran de la ciutat.

Anuari Ciutat Barcelona 1904. Noms de carrer, numeracions i on comencen i acaben.

Anuari Ciutat Barcelona 1904. Noms de carrer, numeracions i on comencen i acaben.

Es diu que al carrer Montjuïc del Carme se’l coneixia en aquells temps com el carreró de «El Indio» precisament perquè donava entrada als magatzems del local i, que pel seu interior, es podia passar directament al carrer de Fortuny sense haver de donar la volta pel carrer del Doctor Dou.

Carrer Montjuïc del Carme avui dia. El número 5 del carrer estava just a on hi ha el primer fanal

Carrer Montjuïc del Carme avui dia. El número 5 del carrer estava just a on hi ha el primer fanal

Però les sorpreses no acaben aquí en aquest tros del Raval. I és que el 1921, vint-i-dos anys després que els «dotze apòstols» es reunissin al Gimnàs Solé, la directiva del «Football Club Barcelona» va triar una nova seu social per a les oficines del Club. L’adreça: Carrer Fortuny número 1. Històricament, i així encara ho marca la web del Club, s’ha situat sempre, en el mapa, en la cantonada de Doctor Fortuny amb Les Rambles. Evidentment això no era possible perquè en aquells anys aquesta cantonada simplement no existia. La seu era just davant del més nou Gimnàs Solé, el de les fotografies, en el costat dret del carrer Fortuny en direcció a Rambles, just abans del mur que delimitava el «Retiro de Mujeres».

Vista aerea actual i situación dels antica Gimnàs Solé

Vista aerea actual i situación dels antica Gimnàs Solé

Espai emblemàtic

El gimnàs Solé va concentrar en els darrers anys del segle XIX i primers del XX la major activitat esportiva de Barcelona seguint els corrents de l’higienisme de l’època i del regeneracionisme de l’educació física. A banda del Barça, en aquella època l’Asociación Catalana de Gimnasia hi tenia fixada la seu social, i també va ser l’escenari de la fundació de Club Natació Barcelona (1907).

29 de novembre del 1899. És la data de la fundació oficial del Barça per part dels anomenats “dotze apòstols”, un d’ells Joan Gamper.

Consideraciones acerca de las correcciones al artículo del director del diario As, Alfredo Relaño.

En primer lugar mi interés no era tanto el «dar un repaso» al director del periódico si no corregir una parte de la historia que a la inmensa mayoría de socios y simpatizantes ha llegado. Había errores de todo tipo, alguno tan fácil de evitar con tan solo ir a la Wikipedia (colores del cantón de Zúrich, por ejemplo). Otros, sin embargo, han estado incluso hasta no hace demasiado tiempo en la misma web del Club (caso por ejemplo de la nacionalidad del primer presidente del FC Barcelona, Walter Wild).

Es lo mismo que he intentado hacer con el libro «Quan no érem ni onze» o con el artículo que apareció en el diario «L’Esportiu» acerca de la ubicación del Gimnàs Solé. Nunca ha sido mi propósito el «revisar» la historia del Club tal como nos la han contado, a veces desde la misma Barcelona y a veces desde Madrid. Mi interés es cubrir, hasta donde pueda, unos vacíos tremendos en la memoria histórica del Club, esa que nunca ha sido prioridad para ninguna de las directivas del Club. NINGUNA.

Se han repetido tan a menudo historias medio ciertas, leyendas e incluso «mitomanías» mal entendidas que todos las damos ya como ciertas.

Cada año tenemos que escuchar o leer que se conmemora el cierre del Camp de Les Corts durante la dictadura de Primo de Rivera cuando lo que en realidad se clausuró fue toda actividad del Club. TODA. O que el Camp Nou se construyó porque Kubala había dejado pequeño Les Corts cuando ya estaba prevista su construcción antes de su llegada a Barcelona.

Se oculta que algunos de los primeros jugadores del Club y algunos de sus primeros dirigentes estuvieron claramente a favor del bando nacional durante la Guerra Civil de la misma forma que apenas tenemos en consideración a los jugadores que en la Guerra Civil fueron a la gira americana que proporcionó los fondos para la supervivencia del Club.

¿Es posible que este Club no tenga un libro sobre Josep Samitier?

¿Cómo puede ser que a algunos, sobre todo en el resto del Estado, aún a día de hoy, les moleste el catalanismo del FC Barcelona y no entiendan tal vinculación? ¿Saben de que Club son simpatizantes? ¿Conocen que Hans Gamper, ya en el 1910 acababa sus discursos en las asambleas de socios muchas veces con un «Visca el Futbol! Visca la Patria!»?

El problema es que el FC Barcelona nunca ha tenido la voluntad de escribir su historia. Es el Club quien debería tener la necesidad de plasmarla y darla a conocer. Revisar absolutamente todo aunque el trabajo sea arduo y a veces tengamos que dejar de lado leyendas y ficciones que por unos u otros intereses han interesado mantener. Es desde el mismo Club de donde, y en primer lugar, deberían salir las matizaciones al artículo de Alfredo Relaño. Pero para eso hace falta creer que la memoria histórica del FC Barcelona es importante, que es un activo más de un Club con 117 años de vida. Porque, como ha escrito Carlos Viñas: «en el contexto del fútbol actual, cada vez más alejado de los valores originales del deporte y en pleno proceso de mercantilización, sino abordamos la historia del Club y la explicamos con rigor acabará arrinconada y deformada».

El President Bartomeu dijo hace pocos días que hemos de «dejar de pensar en pequeño, local y analógico para pensar en grande, global y digital».  Ojalá que nunca tengamos que decir que hemos crecido tanto que nos hemos olvidado de nuestra historia.

Caso Neymar. La cronologia de una chapuza de «los mejores»

20 Noviembre 2013. Miembros de Go Barça envían burofax al presidente Rosell reclamando explicación sobre el coste total del fichaje de Neymar. Le conceden 15 días de plazo y se reservan el derecho de acudir a los tribunales en caso de no respuesta.
Según Go Barça el fichaje de Neymar asciende a 74 millones en lugar de los 57 anunciados por el Club.

6 Diciembre 2013. Jordi Cases, miembro de Go Barça y uno de los firmantes del burofax enviado, presenta querella contra Sandro Rosell (no contra el FCB) por distracción de 40 millones euros en Audiencia Nacional (único lugar al que puede acudir al tratarse de hechos ocurridos fuera del Estado español).

9 de Diciembre 2013. El Presidente Sandro Rosell califica la demanda de temeraria y afirma estar absolutamente tranquilo en el acto de presentación de la campaña “Som el que mengem” de la Fundació del FCB. El portavoz de la junta, Toni Freixa considera que “es una denuncia temeraria e infundada que perjudica la imagen del Club”

16 Diciembre 2013. Fiscalía solicita al juez Ruz el contrato de Neymar con el FCB antes de decidir si admite denuncia.

18 Diciembre 2013. El Juez de la Audiencia pide los contratos al FCB y se declara competente en el asunto.

19 Diciembre 2013. Sandro Rosell manifiesta «Ofreceré los documentos encantado. Espero que estos hechos sean fruto de la casualidad y no de una persecución organizada»

23 Diciembre 2013. El FCB entrega en persona, Toni Freixa, la documentación solicitada a la Audiencia. Contratos firmados en 2011 y 2013 y las memorias económicas de los años 2011, 2012 y 2013.

23 Diciembre 2013. El FCB manda un burofax a Jordi Cases en el que le pide que se mantenga la confidencialidad de los contratos y que en caso de que estos trasciendan se reserva la posibilidad de emprender acciones legales contra él pudiendo reclamar daños y perjuicios.

27 Diciembre 2013. Freixa envía un burofax a Cases anunciándole que el club le demandará por daños y perjuicios.

8 Enero 2014. “El Confidencial” dice que el juez no detecta irregularidades en el fichaje de Neymar y que la demanda va camino de ser desestimada. (http://www.elconfidencial.com/deportes/futbol/2014-01-08/el-juez-no-detecta-irregularidades-en-el-fichaje-de-neymar-por-el-barcelona_73544/)

10 Enero 2014. La fiscalía pide al juez que admita a trámite la querella contra el presidente del FCB, Sandro Rosell, pues los contratos “que se han ido firmando entre las partes en ocasiones, no responden a lo indicado en los mismos, tratándose en algún caso de contratos simulados”

11 Enero 2014. El FCB emite comunicado en respuesta a la fiscalía. “Enérgica indignación, actuaremos con contudencia”. “La operación para fichar a Neymar fue compleja, de ingenieria negocial” (http://www.fcbarcelona.es/club/detalle/noticia/comunicado-del-fc-barcelona-en-respuesta-a-la-fiscalia-de-la-audiencia-nacional)

15 Enero 2014. El Barça pide «confidencialidad» al juez y que le permitan personarse en la causa. Ruz pregunta si quiere hacerlo como querellado o perjudicado.

21 Enero 2014. Rueda de Prensa de Sandro Rosell junto al portavoz Toni Freixa en la que pide ser citado por el Juez. (http://youtu.be/POzw2cRqlhY)

21 Enero 2014. Según el abogado de Cases, Felipe Izquierdo, el sr. Freixa se pone en contacto con él para llegar a acuerdo para retirar demanda. Igualmente informa que, al igual que hizo “El Periódico”, algunos de los contratos de la operación Neymar no están sujetos a ninguna cláusula de confidencialidad.

22 Enero 2014. El Juez Ruz admite a trámite la querella presentada contra Sandro Rosell.
(http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/3/0/1390391869303.pdf)

22 Enero 2014. El Club manifiesta que solicitará la inhibición del juez y el traslado del proceso a un juzgado de Barcelona según publica la agencia Efe.

23 Enero 2014. Dimite Sandro Rosell. Toma el cargo Josep Maria Bartomeu, vicepresidente deportivo y firmante, como tal, en algunos de los contratos de Neymar. (http://youtu.be/S9cjadFrSnI)

24 Enero 2014. Josep M. Bartomeu explica en rueda de prensa, la operación Neymar. (http://youtu.be/NeCopB81nVQ)

24 Enero 2014. Cases mantiene conversación con el vicepresidente Cardoner y decide retirar la querella. Su solicitud de saber donde habían ido los 40 millones está satisfecha. Solicita formalizar por escrito que el FCB (como le había indicado en burofax) no emprenderá represalias contra él.

27 Enero 2014. La reunión que han de mantener Jordi Cases y su abogado junto con Toni Freixa para llegar a un acuerdo y formalizar el documento se anula por orden de Toni Freixa.

27 Enero 2014. Rueda de prensa de Jordi Cases donde manifiesta que está muy tranquilo pues el FCB por medio de Cardoner le ha dado la palabra hoy de que no habrá represalias en cuanto retire demanda. Prefiere esperar a que se formalice por escrito para hacerlo. Manifiesta que no ampliará la demanda al resto de la Junta.

27 Enero 2014. El fiscal José Peral decide continuar con la demanda según “El Mundo” por tener indicios suficientes.

11 Febrero 2014. El sindicato Manos Limpias presenta querella en audiencia contra Rosell, Bartomeu, Faus y el padre de Neymar. (http://www.manoslimpias.es/index.php/prueba/1048-manos-limpias-actua-en-el-caso-neymar)

17 Febrero 2014. El juez del tribunal de Sao Paulo desestima recurso del Santos para acceder a contratos Neymar con NN Consulting Neymar Sports y Sports Marketing.

18 Febrero 2015. Juez acepta al sindicato como acusación particular previo pago de 60.000 euros de fianza. (http://www.as.com/misc/auto-querella-manos-limpias.pdf)

19 Febrero 2014. La fiscalía pide imputar al FCB por delito fiscal en el fichaje de Neymar. Según detalla el Club ha defraudado 9,1 millones por no haber tributado un total de 37,9 millones en los ejercicios 2011 – 2013. (http://estaticos.elmundo.es/documentos/2014/02/19/neymar.pdf)

20 Febrero 2014. El juez Ruz de la Audiencia Nacional imputa al Futbol Club Barcelona por presunto delito fiscal por las mismas cantidades que Fiscalía (http://www.as.com/misc/auto-diligencias-barcelona.pdf)

24 Febrero 2014. El Futbol Club Barcelona realiza autoliquidación complementaria de 13.550.830,56 € a Hacienda según comunicado oficial del Club (http://www.fcbarcelona.cat/club/detall/noticia/comunicat-del-fc-barcelona-sobre-el-fitxatge-de-neymar). Rueda prensa posterior (http://youtu.be/LNt2S7UTYyM)

27 Febrero 2014.  La Agencia Tributaria se persona en la causa contra el delito fiscal por el fichaje.

10 Marzo 2014. El FCB contacta con la Fiscalía para buscar acuerdo de conformidad. La Fiscalía quiere que Rosell y Bartomeu acepten reconocer la existencia de delito.

3 Junio 2014. Ruz recibe el informe de la Agencia Tributaria, que certifica que el club defraudó 9,1 millones, y cita a declarar como imputados al expresidente Sandro Rosell y al director general y representante del Barça, Antoni Rossich, por presunta comisión de un delito fiscal. (http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/0/2/1401805451620.pdf?_ga=1.33194365.216341139.1427113210)

16 Julio 2014. El Juez Ruz solicita nueva documentación al Club y a Neymar. (http://file02.lavanguardia.com/2014/07/17/54411986403-url.pdf)

22 Julio 2014. Sandro Rosell declara ante juez Ruz durante tres horas. “No leo la letra pequeña de los contratos”

29 Julio 2014. Jordi Cases amplia la querella a Bartomeu y Faus.

30 Julio 2014. El Juez Ruz solicia actas Junta Directiva del año 2013 y cita a Neymar Da Silva Santos. (http://ep00.epimg.net/descargables/2014/07/30/161800f7ffd7b63133f8d69488d0e291.pdf)

11 Septiembre 2014. La fiscalía no ve indicios para imputar a Bartomeu y Faus hasta tener nuevas pruebas y constatar el perjuicio económico causado.

26 Septiembre 2014. El juez Ruz rechaza ampliar la querella contra Josep Maria Bartomeu y Javier Faus, aunque añade podría modificar su decisión al existir diligencias en trámite. (http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Audiencia-Nacional/Sala-de-prensa/Notas-de-prensa/El-presidente-y-el-vicepresidente-economico-del-FC-Barcelona-no-seran-imputados-por-el-caso-Neymar)

21 Octubre 2014. Reunión entre Jordi Cases y la directiva del FCB. Se formalizan los documentos entre Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu y Jordi Cases en los cuales se manifiesta que en ningún caso emprenderán represalias ni solicitarán daños y perjuicios contra él. (https://twitter.com/josepbobe/status/577035385206878208/photo/1) (https://twitter.com/josepbobe/status/577034819504349184/photo/1)

22 Octubre 2014. Jordi Cases retira la demanda por el caso Neymar. Comunicado del Futbol Club Barcelona. Carta que envía Jordi Cases al Club (http://media2.fcbarcelona.com/media/asset_publics/resources/000/127/115/original/Carta_Sr._Jordi_Cases.v1413901037.pdf) Y Carta de respuesta del Futbol Club Barcelona (http://media4.fcbarcelona.com/media/asset_publics/resources/000/127/114/original/Resposta_FC_Barcelona.v1413901000.pdf)

2 Febrero 2015. La Fuscalía solicita al juez Ruz que inicie los trámites para imputar al presidente del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, por un delito fiscal en el ejercicio de 2014 (http://www.iusport.es/documentos/Informe-fiscal-rosell-febrero-2015.pdf)

3 Febrero 2015. El Juez Ruz imputa al presidente del FCB, Josep Maria Bartomeu. (http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/6/5/1422978355456.pdf?_ga=1.199459437.216341139.1427113210)

13 Febrero 2015. Bartomeu declara ante el juez y responsabiliza a Rosell de los contratos de Neymar.

27 Febrero 2015. La fiscalía solicita al juez inicie los trámites para llevar a juicio a Bartomeu, por un delito fiscal del 2014 `por impago de 1,9 millones a Hacienda. “Participó en unos hechos con indicios aparentes de criminalidad”. “Operación perfectamente ideada dirigida a la contratación del jugador…. Ocultando a los socios del Club la verdadera dimensión del coste y eludiendo el pago de tributos”. (http://www.diariogol.com/es/downloads2/escrito-de-alegaciones-fiscal-respecto-sobreseimiento.-04.03.15.pdf)

11 Marzo 2015. El FCB, al igual que días antes Sandro Rosell, solicita la incompetencia del juez Ruz y trasladar el caso a la Audiencia Provincial de Barcelona.

13 Marzo 2015. El juez desestima la solicitud de sobreseimiento reclamada por Rosell y Bartomeu y rechaza la petición de trasladar el caso a un juzgado de Barcelona en base al importe defraudado. (http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/8/7/1426247171578.pdf?_ga=1.191073769.216341139.1427113210)

13 Marzo 2015. El juez Ruz, en el auto de procesamiento, previo al de apertura de juicio oral, propone juzgar a Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell y al FCB por fraude fiscal. (http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/7/2/1426246569727.pdf?_ga=1.28535551.216341139.1427113210)

13 Marzo 2015. El FCB emite comunicado donde dice no compartir la resolución del Juez y anuncia que interpondrá recurso. (http://www.fcbarcelona.es/club/detalle/noticia/manifestaciones-del-fc-barcelona-sobre-la-decision-del-juez-ruz)

23 Marzo 2015. El fiscal solicita 2 años y tres meses de cárcel y multa de 3,83 millones al presidente del FCB, 7 años y 3 meses y multa de 25,15 millones al expresidente Sandro Rosell y una multa de 22,2 millones al FCB. (http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/5/2/1427113880325.pdf?_ga=1.234579293.216341139.1427113210)

17 Junio 2015. El Juez de la Audiencia José de la Mata, admite a trámite querella por estafa y corrupción interpuesta por la empresa DIS.  En esta causa figuran como querellados el jugador, su padre, el presidente del Barça, Josep María Bartomeu; su antecesor Sandro Rosell así como el actual máximo mandatario del Santos, Odilio Rodrigues y su predecesor Luis Alvaro de Oliveira. Además, la acción se dirige también contra el FC Barcelona y el Santos como personas jurídicas  (http://deportes.elpais.com/deportes/2015/06/17/actualidad/1434542503_152570.html)

26 Septiembre 2015. La corte brasileña le incauta bienes por un valor de 47 millones de dólares y el fisco le reclama el pago de 16 en concepto de impuestos no declarados. El tribunal decidió bloquear los bienes de su padre y las empresas familiares Neymar Sport e Marketing, N&N Consultoría y N&N Administraçao de Bens Participaçoes e Investimentos. (http://deportes.elpais.com/deportes/2015/09/25/actualidad/1443199154_734879.html)

29 Octubre 2015. La Audiencia rechaza los recursos de Neymar y Bartomeu por estafa contra la querella presentada por la empresa DIS propietaria del 40% derechos federativos de Neymar. Los magistrados creen que existen indicios de que el Barça y el Santos “simularon varios contratos” por medio de los cuales “se podría estar disfrazando el pago por la transmisión de los derechos federativos” de Neymar, “fingiendo otros conceptos irreales y con claro perjuicio” para la empresa Dis-Esportes. “Si el club Santos hubiera percibido del Barcelona una cantidad superior a los 17.100.000 declarados por el traspaso de Neymar Junior sin el conocimiento de la querellante (la empresa Dis-Esportes), podría caer en la órbita del derecho Penal, al no constituir un mero incumplimiento civil, sino una posible infracción criminal”, advierten los jueces. (http://deportes.elpais.com/deportes/2015/10/28/actualidad/1446045454_600056.html)

18 Noviembre 2015. El padre de Neymar manifiesta que sin tranquilidad tributaria no piensa quedarse en Barcelona (http://deportes.elpais.com/deportes/2015/11/17/actualidad/1447788067_067996.html)

21 Diciembre 2015. El FCB comunica al Santos que no le pagará el bonus de 2 millones en correspondencia a que Neymar figure entre los finalistas del Balón de Oro. (http://deportes.elpais.com/deportes/2015/12/21/actualidad/1450698994_523383.html)

23 Diciembre 2015 El Santos hace público un comunicado en el que reclama el bonus de 2 millones y que en caso de impago demandará al FCB (http://futbol.as.com/futbol/2015/12/23/primera/1450898739_002322.html)

8 Enero 2016. La fiscalía de la Audiencia pide imputar a Neymar por estafa en su fichaje por el FCB a raíz querella presentada por DIS. En un escrito dirigido al titular del Juzgado Central de Instrucción número 5, José de la Mata, el fiscal José Perals solicita también que declaren por los mismos delitos el padre del jugador, Neymar Da Silva; el presidente del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, y su antecesor, Sandro Rosell, así como los presidentes del Santos cuando se produjo la operación: Odilio Rodríguez y Luis Alvaro de Oliveira, y además reclama la imputación de ambos clubes como persona jurídica. (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/01/08/actualidad/1452253653_195161.html)

13 Enero 2016. El juez Audiencia Jose de la Mata cita a declarar a Neymar, sus padres, Josep Maria Bartomeu y Sandro Rosell a raíz querella presentada por DIS. (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/01/13/actualidad/1452681082_485110.html)

27 Enero 2016. La Fiscalía brasileña denuncia a Neymar por evasión fiscal y falsificación documentos mercantiles. También han sido denunciados el padre del futbolista, Neymar da Silva Santos, el actual presidente del Barcelona, Josep María Bartomeu y el expresidente, Sandro Rosell (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/01/30/actualidad/1454165952_384356.html)

2 Febrero 2016. El Santos dice sentirse engañado por el fichaje de Neymar con el FCB y presentó una demanda arbitral ante la Federación Internacional de Fútbol (FIFA), según declaró este lunes su representante Fatima Bonassa ante el juez de la Audiencia Nacional José de la Mata, que investiga delitos de estafa y corrupción entre particulares en la contratación, según fuentes presentes en el interrogatorio (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/02/02/actualidad/1454414168_493904.html)

2 Febrero 2016. Neymar declara en la Audiencia y declara que los contratos son cosa de su padre. Este declara tambien ante el juez y exonera a su hijo. (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/02/02/actualidad/1454430365_451124.html)

5 Febrero 2016. Josep Maria Bartomeu y Sandro Rosell se acogen al derecho de no declarar. «»Tenemos tranquilidad y confianza en la justicia. Se ha hecho todo bien» (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/02/01/actualidad/1454317649_394419.html)

5 Febrero 2016 La justicia brasileña archiva la denuncia del 27 Enero por evasión fiscal por considerar que ya existe un proceso administrativo en curso para esclarecer el pago de impuestos por parte del futbolista. (http://futbol.as.com/futbol/2016/02/05/primera/1454632685_854827.html)

16 Febrero 2016 La Justicia brasileña embarga bienes a Neymar por valor de 42 millones euros por el supuesto caso de evasión de impuestos. (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/02/16/actualidad/1455660452_229584.html)

16 Febrero 2016 Javier Faus declara ante el juez de la Mata que fue Sandro Rosell quien negoció directamente con el padre del jugador. (Caso DIS) (http://futbol.as.com/futbol/2016/02/16/primera/1455652463_568497.html)

16 Febrero 2016 El juez de la Audiencia José de la Mata pide la comparecencia de Andoni Zubizarreta, Antonio Rossich y Raúl Sanllehí por el caso DIS.    (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/02/25/actualidad/1456393566_961341.html)

1 Marzo 2016 Andre Cury, hombre del Barça en Brasil declara por videoconferencia ante el juez José de la Mata (CAso DIS). Afirma que fue Sandro Rosell quien dirigió toda la negociación con el Santos y que todas las cifras pasaron por él. Igualmente declara que Josep Maria BArtomeu no intervino en el fichaje (http://futbol.as.com/futbol/2016/03/01/primera/1456838003_013746.html)

11 Marzo 2016. La Audiencia Provincial de Barcelona acepta los rescursos presentados por el FCB y Josep Maria Bartomeu y Sandro Rosell. se invalidan las actuaciones de la Audiencia y el caso pasa a la jurisdicción de Barcelona. Esto en el caso de la acusación de fraude fiscal, (Jordi Casas) no a la querella de DIS. (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/03/10/actualidad/1457647068_096629.html)

15 Marzo 2016 Andoni Zubizarreta declara ante la Audiencia (caso DIS)  que fue el presidente Sandro Rosell quien gestionó toda la operación. Igualmente lo hace el ex director general del Club Antonio Rossich.  (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/03/15/actualidad/1458040133_251572.html)

7 Junio 2016  El abogado de Josep Maria Bartomeu solicita el sobresimiento libre y archivo de la causa contra su patrocinado en relación a la querella interpuesta por DIS (http://www.diariogol.com/es/notices/2016/06/bartomeu-pide-al-juez-el-archivo-del-caso-neymar-2-62244.php)

7 Junio 2016 La fiscalía de la Audiencia Nacional pide llevar a juicio a Neymar y a su padre por delito de corrupción y presunta estafa según la querella presentada por el grupo DIS. Igualmente pide que se extinda al FCB y al Santos como personas jurídicas y al expresidente Sandro Rosell. Retira la acusación contra Josep Maria Bartomeu. (http://deportes.elpais.com/deportes/2016/06/07/actualidad/1465284453_138393.html?id_externo_rsoc=TW_CC)

10 Junio 2016  Pacto entre la fiscalía y los abogados del FC Barcelona, Sandro Rosell y Josep Maria Bartomeu en el que quedan exonerados los presidentes y el jugador a cambio de que el FC Barcelona asuma los delitos fiscales

13 Junio 2016  La Junta Directiva del FC Barcelona acepta la comisión de delito «por error de planificación fiscalen los ejercicios 2011-2013» y deberán pagar multa a Hacienda de 5,5 millones de euros

8 Julio 2016  El juez José de la Mata decide archivar caso DIS

15 Septiembre 2016  La Liga de Futbol Profesional abre expediente informatico por el caso Neymar para esclarecer si ha existido mala gestión

23 Septiembre 2016  La Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional pide al juez de la Mata reabrir el caso DIS

28 Septiembre 2016  Neymar denuncia al Estado Brasileño por filtración a la prensa del proceso abierto en aquel país relativo a la acusación de evasión de impuestos

7 Octubre 2016  La Fiscalía solicita ql juez de la Mata que procese a Neymar, su padre, Sandro Rosell, al FC Barcelona y al Santos por delitos de corrupción y estafa

7 Noviembre 2016  El juez de la Audiencia Nacional, José de la Mata, propone juzgar a Neymar, a sus padres, y a la empresa N&N por corrupción entre particulares; al FC Barcelona, a Sandro Rosell, y a Josep Maria Bartomeu, por corrupción entre particulares y por estafa impropia; y al Santos y a Odilio Rodríguez Filho por estafa impropia, todos ellos a raiz de  la querella interpuesta por DIS

Fundación del FC Barcelona. Gamper, Wild y…. Narciso Masferrer?

Redacció "Los Deportes"

Redacción «Los Deportes». Narciso Masferrer en el centro mirando a la cámara.

El 29 de noviembre de 1899 tuvo lugar una reunión con el fin de formar un nuevo Club de Foot-Ball en la ciudad de Barcelona. Un nuevo Club, porque el primer partido del que se tiene constancia en la ciudad se celebra el día 27 de Diciembre de 1892, tal y como anunciaba tres días antes el periódico “La Dinastía”, y los jugadores que lo disputaron pertenecían al “Club de Regatas”. El encuentro se disputó a las 8 horas de la mañana. Desde esa fecha hasta noviembre de 1899 se celebraron en Barcelona bastantes partidos, la mayoría de ellos entre integrantes de las colonias inglesas y escocesas que residían en la ciudad por motivos laborales. El 9 de Marzo de 1893, el mismo rotativo publicaba este artículo:

“Sabido es que los ingleses son idólatras por sus juegos nacionales, y que allí donde un hijo de Albión ó una colonia inglesa se implanta, contribuyen, aunque para ello hagan esfuerzos inauditos, á fomentar el sport en todas sus variadas manifestaciones.
Ya hace algún tiempo en Barcelona, unos cuantos entusiastas jóvenes ingleses, organizaron todos los días de fiesta partidas del clásico y dificilísimo potball (sic) en el hipódromo de esta ciudad, contando con la valiosa cooperación de otros sportmen españoles, en su mayoría todos de los reales clubs de regatas de la localidad.
Afortunadamente la animación á este juego va en auge, y sería muy sensible que por apatía ó falta de voluntad, —defectos de que por desgracia adolecemos, casi todos los españoles,— no se continuara dando impulso vigoroso á dicho juego, que tan benéficos resultados produce en el sistema muscular y en la agilidad de nuestro cuerpo, á poco que practique uno sus múltiples detalles, de ritual imprescindible en el foot-ball inglés.
El elemento femenino ha dado realce á estas partidas, acudiendo á presenciarlas é interesándose en las muchas peripecias que por lo común en aquéllas se desarrollan.
¿No sería conveniente, por ende, que se organizase con toda clase de formalidades una sociedad para propagar la trascendentalísima importancia de estos saludables juegos y estimular á la juventud, á fin de que coopere á su desarrollo tanto en la capital del Principado como en otras poblaciones catalanas?
LA DINASTÍA, dentro de su modesta esfera, se ofrece desinteresada y animosamente á aportar su grano de arena para que tan higiénico proyecto se lleve a vías de realización.”

A finales de 1894 se funda en Barcelona la “Sociedad de Foot-Ball de Barcelona” siendo su presidente el señor William Wyndham, cónsul inglés en Barcelona. Entre sus integrantes cabe mencionar a los hermanos John y William Parsons (fundadores posteriormente del FCB) y al periodista de “La Vanguardia”, Alberto Serra. Los equipos solían vestir, en los encuentros, de azul y rojo y así se les denomina en las reseñas y crónicas de la prensa: el “team azul” y el “team rojo”. Se organizan transportes para acercar a los aficionados a los campos del Velódromo de la Bonanova o del Hipódromo de Can Tunis y las entradas se venden en Les Rambles frente al Liceu y en el mismo teatro Romea. “La Vanguardia”, en 1894, explicaba así el juego del foot-ball:

“El juego consiste sencillamente en pasar la pelota, que es de gran tamaño, por las puertas colocadas detrás de los jugadores de cada bando, formadas por tres palos en esta disposición.
El bando contrario como es natural es el que procura introducir la pelota las más de las veces posible, pues cada una de ellas equivale á un «goal» (partida).
Los once jugadores que forman uno de los bandos y que en conjunto ambos forman los 22 de que debe componerse el juego, se hallan dispuestos de la manera siguiente: cinco delanteros destinados á correr la pelota y aproximarla á la puerta contraria, dos medios destinados á parar á los delanteros, tres intermedios que procuran con sus certeros golpes alejar siempre !a pelota de la puerta de su partido, frente á la cual se colocan y finalmente un zaguero colocado en la misma puerta y destinado á impedir á todo trance la entrada de la pelota, por lo que se le permite hacer uso de las manos, prerrogativa que está vedada á los demás jugadores. Por tanto al colocarse los dos bandos para empezar el partido forman un rectángulo.
Empezado el juego, la habilidad consiste en saber descomponer el partido al contrario á fin de poder entrar aprovechando aquella descomposición, á cuyo fin se nombra un capitán por cada bando que dirige el partido respectivo.”

En la segunda mitad de 1896 el futbol desaparece casi por completo de Barcelona hasta el punto que el 24 de noviembre de 1897, en un artículo en “La Vanguardia” se comenta textualmente “El foot-ball association era el que se jugó años atrás en Barcelona”. Lo que queda de la “Sociedad de Foot-Ball de Barcelona” pasa a ser conocido como el “Team Inglés” o el equipo de la colonia inglesa sin más.

En octubre de 1898, Hans Gamper llega a la ciudad Condal donde se instala en casa de su tío Emilio Gaissert en Sant Gervasi de Cassoles. Corredor, ciclista, jugador de rugby y foot-ball y tenista, había también realizado algunos artículos para diferente prensa de Suiza y Francia en su estancia en Lyon. A finales de noviembre de 1898 Hans Gamper se acerca a la redacción de “Los Deportes”, dirigida por Narciso Masferrer y que se ubica en el mismo local que el “Gimnasio Solé”, en la calle Fortuny esquina Montjuic del Carme. “Los Deportes” habla de este encuentro en su edición del 1 de diciembre de 1.898

“Nos hemos visto favorecidos con la visita de nuestro distinguido compañero en la prensa Hans Gamper, corresponsal de Journal des Sports y de la Suisse Sportive. El sr. Hans Gamper se propone hacer una amplia información deportiva en los referidos periódicos, con el fin de demostrar el estado de estas nuestras manifestaciones en el extranjero. En el transcurso de la conversación que con tan apetecible compañero sostuvimos, nos manifestó, y eso halaga nuestro amor propio, que llevado de sus aficiones, empezó a practicarse en la lectura del castellano, leyendo tanto en Suiza como en Francia, algunos números de Los Deportes. Damos la bienvenida a nuestro distinguido compañero y le reiteramos nuestros ofrecimientos y nuestro modesto concurso”.

¿Quien es Narciso Masferrer? Fundador de “Los Deportes”. Nacido en Madrid en 1.867 y gran aficionado a cualquier tipo de deporte. Ciclismo, gimnasia, carreras a pie y, a partir de ese momento, al foot-ball. Cree en la organización para la promoción del deporte de quien es un gran propagador. Una vez asentado en Barcelona, donde llega en 1896, hace buena amistad con Manuel Grau Solé, profesor en el gimnasio Solé y con su propietario, Francisco Solé, e instala la redacción de la revista en el mismo edificio del gimnasio, en la calle Montjuïc del Carme, muy cerca de donde él vive, en la calle de Carme número 23. Publica el primer ejemplar de “Los Deportes” el 22 de abril de 1.897 pero la revista sale definitivamente a la calle, con su primer número, el día 1 de noviembre del mismo año con una periocidad quincenal, aunque al cabo de poco tiempo pasa a ser semanal. “Los Deportes” se convierte ya desde buen inicio en una gaceta decisiva en el deporte. En su primer número ya se manifiesta como órgano de difusión del “Real Club de Regatas”, del “Club Velocipédico” y de la “Asociación Catalana de Gimnasia”. En su redacción hay gente como Artur Llorens, Hermenegildo Prats, Josep Elías Juncosa, Ricard Cabot, David Ferrer i Josep Llunas i Pujals. En marzo de 1.899, absorbió el “Barcelona Sport”, que había sido fundado dos años antes. Fue el auténtico impulsor de la “Associació Gimnàstica Catalana” en 1897 y a través del semanario se dedicó a organizar todo tipo de eventos deportivos para fomentar el deporte en la ciudad. Desde la revista, en el número del 1 de Marzo de 1.898 hace un llamamiento a todos los deportistas del estado español para crear la “Confederación de las Sociedades Gimnásticas Españolas”. La primera asamblea de la nueva federación se celebra el 26 de septiembre de 1899 en Madrid. Allí nace la “Federación Gimnástica Española” y como no puede ser de otro modo, “Los Deportes” se convierte en su órgano de difusión. Hay que señalar que tanto la “Federación Gimnástica Española” como la “Asociación Gimnástica Catalana” tenían la misma sede social que la revista “Los Deportes” y el “Gimnasio Solé”. El mismo lugar en el que se detallan las dos primeras reuniones fundacionales del Futbol Club Barcelona.
Narciso Masferrer era, al igual que la mayoría de los propietarios de los gimnasios (Francisco Solé, Eduardo Tolosa, Jaime Vila, Santanach, Angel Rodríguez,…) partidario del modelo deportivo inglés, y de los deportes al aire libre. No es de extrañar por tanto que los Clubs de Foot-Ball nacieran en los gimnasios. El FC Barcelona, el FC Catalá, La Sociedad Deportiva Santanach o la Sociedad Española de Foot-Ball.

De la misma forma es por tanto normal que sea precisamente en “Los Deportes” donde aparezca el anuncio que realiza Gamper el 22 de Octubre:

“Nuestro amigo y compañero Mr. Kans Kamper, de la Sección de Foot-Vall de la “Sociedad Los Deportes” y antiguo campeón suizo, deseoso de poder organizar algunos partidos en Barcelona, ruega a cuantos sientan aficiones por el referido deporte se sirvan ponerse en relación con él, dignándose al efecto pasar por esta redacción los martes y viernes por la noche de 9 a 11”

E igualmente el segundo anuncio, de fecha 19 de noviembre, en la que se hace un llamamiento a pertenecer a la que será una nueva Sociedad. En esta aparece el nombre de Walter Wild, suizo como Gamper, y primer presidente de la historia del Foot-Ball Club Barcelona y que llega también a Barcelona en 1898. Monitor de gimnasia de la Sociedad Suiza de Barcelona, socio de la «Federación Gimnástica Española» y de la «Unión Velocipédica Española», ambas vinculadas estrechamente a Narciso Masferrer.

“Nuestros amigos Sres. Wild y Gamper, llevan muy adelantados sus trabajos de organización de una Sociedad de Foot-ball.
Esta tarde los teams formados efectuarán un partido en el Hipódromo.
Los señores que quieran pertenecer á esa nueva Sociedad, se les ruega pasen por esta redacción los martes y viernes de 9 11 de la noche para que puedan enterarse de los nobles propósitos de sus organizadores”.

El mismo día en que se publica la primera nota en que Hans Gamper solicita integrantes para el nuevo Club, el 22 de octubre, Jaime Vila, profesor de gimnasia en el Gimnasio Tolosa, empieza a ejercitar y a realizar los primeros entrenamientos de lo que será el “F.C. Catalá”, constituido como sociedad el 17 de diciembre de 1899. Jaime Vila es quien no acepta a Gamper y a sus compañeros para formar parte de este nuevo Club y lo que les hace decidir el buscar amparo en otro de los gimnasios existentes en ese momento. El gimnasio Solé. Así pues, aparte del interés de Gamper y Wild, nos encontramos con los de Francisco Solé, propietario del Gimnasio, y de Narcisco Masferrer para la formación de este nuevo Club.

En realidad, la causa por la que Jaime Vila no acepta la entrada de Gamper y sus amigos no es, como se ha venido propagando desde diversos sectores, su condición de extranjeros sinó por su pertenencia a la religión protestante, bien la anglicana (caso de los ingleses) o la evangelista (suizos y alemanes) pues en el F.C. Catalá rápidamente se integrarán jugadores procedentes de la colonia escocesa (católicos).

Si nos atenemos al primer partido celebrado por el FC Barcelona, el 8 de diciembre de 1899, hay que decir que el llamamiento realizado por Gamper, Wild y Masferrer, fue un desastre. Tan solo pudo reunir a 10 jugadores de los que dos de ellos tan solo jugarían ese partido: Otto Künzle y Eduardo Maria Schilling, fabricante de escopetas y propietario de una armería en la calle Ferran de Barcelona, amigo de Lluis de Ossó y de los hermanos Witty pero que en ese momento contaba con 47 años de edad. Así pues no es de extrañar que los impulsores del nuevo Club buscasen nuevos miembros, en este caso por medio de la fusión con el “Equipo Inglés” como anunciaba “Los Deportes” en su edición del 10 de diciembre de 1899 y en la que se anuncia la que será segunda reunión fundacional del Club y en la sede de la “Asociación Catalana de Gimnasia”.

“Los Deportes” se convierte en el órgano oficioso del Club a nivel comunicativo. Lluis de Ossó, bajo el pseudónimo de “Un Delantero”, se convierte en el cronista oficial y redactor de las noticias relacionadas con el foot-ball dentro del semanario. En las diferentes controversias surgidas con el FC Catalá, a raíz del uso del Campo de la Bonanova y de la alineación de jugadores extranjeros, con el “Equipo Escocés” y con el “Hispania Athlétic Club”, el semanario dirigido por Narciso Masferrer siempre estuvo al lado del FC Barcelona en clara contraposición con la posición tomada por “La Vanguardia” representada por su redactor de deportes, Alberto Serra, a menudo contrario a la forma de hacer del FC Barcelona.

Narciso Masferrer fue fundador de el Mundo Deportivo en 1906 y su director. Quizás el único de sus proyectos que aún hoy perduran es el FC Barcelona.